Només circ

Este cap de setmana vaig llegir el twit d'un xic andalús que se sorprenia perquè sa mare havia tornat plorant d'una correguda a la Maestranza perquè un bou havia esbudellat un cavall, però no pels sis bous que havien mort aquella vesprada.

Entenc perfectament el que el jove sevillà pretenia denunciar, però entenc, també, la mare: la bellesa decorada i florida d'un cavall blanc de rejoneo no és comparable a la de sis bous d'anatomia anormal i manipulada, de la mateixa forma que tampoc ho és l'horror del renill d'un cavall agonitzant amb els bramuls silenciats d'un bou.

La terrible imatge del cavall, batejat pel seu propietari com 'Xelín' i sacrificat amb els budells per terra, ha coincidit amb una altra d'aquelles notícies que tornen a evidenciar les mentides dels defensors dels espectacles taurins, en este cas allò de “la festa no està subvencionada” i que “genera importants beneficis econòmics”: l'ajuntament de Valladolid destinarà 180.000€ a una única correguda de bous per celebrar les festes de la ciutat. 

L'alcalde León de la Riva, conegut per exabruptes com els que dedicà als morros de Leire Pajín, ha afirmat que el dispendi no és per a tant si els val·lisoletans "volen tindre bous" (encara que no vulguen pagar-los) al mateix temps que el consistori ha anunciat el demantellament d'una escola de música que es mantindria intacta durant sis mesos només amb el que costarà la vesprada de la correguda.

Potser les imatges del cavall blanc a Sevilla arrossegant els intestins per l'arena ajuden a visualitzar millor el salvatgisme i el retard ètic de la festa, però no hi ha dubte que l'episodi de la ciutat del Pisuerga és molt més greu, perquè sembla que a Valladolid, pel que fa a allò de "pa i circ", s'han quedat només amb el circ i ja no volen ni pa.