A la primera
entrevista que van fer a Alberto Fabra després de substituir
Camps a la Presidència de la Generalitat li van preguntar si parlava
valencià i ell va contestar que “Muy poquito”. I afegí “El
mío es un valenciano de tomar café”. I encara més: “Le prometo
que lo voy a estudiar. Me va a tocar, pero lo voy a hacer encantado”.
“Me va a tocar”
digué, entenc, perquè a partir d'aquell moment passava d'alcalde de
Castelló a President de tots els valencians. Com si a la capital de
la Plana en lloc de valencià parlaren xinés.
Diumenge farà un
any d'aquella entrevista a Las Provincias i no sé si la
competència lingüística de Fabra s'ha quedat al café (curt i
sense sucre) o ja té nivell suficient per a demanar un tallat (amb
llet desnatada), però el balanç del seu primer any a la Generalitat
no podia ser més amarg.
És cert que la
feina no era fàcil: heretar un país en fallida econòmica i un grup
parlamentari farcit d'imputats i de morralla política no han ajudat
el de Castelló a provar a posar ordre en el desficaci al qual ens
portà, sobretot però no només, la nefasta gestió realitzada per
Camps, del qual hui només ens queda una caricatura grotesca i
ridícula.
Això, però,
també tenia una part positiva: havíem arribat a un nivell tan
exagerat de misèria econòmica, política i social que qualsevol
intent per fer del País Valencià un territori normal seria
ben rebut. Per molt xicotet que fóra.
La realitat, però,
és que Fabra ha malbaratat estos dotze mesos sense posar ordre al
calaix financer i sense haver gosat a alçar la veu a pesar dels
casos de corrupció que s'estenen als escons del Partit Popular com
una taca d'oli i ha decidit despenjar-se amb propostes destrellatades
com les de reduir el nombre de diputats a Les Corts o traslladar a
dilluns les festivitats del 9 d'Octubre o Sant Josep per fer front a
la crisi, com si el nombre de diputats de Les Corts o els festius
entre setmana foren els responsables del fet que les farmàcies
valencianes no hagen cobrat des de gener la facturació presentada.
Per exemple.
Fabra, al remat i
en contra del que molts esperàvem, ha optat per la intranscendència
i la irrellevància política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada