Fa unes setmanes,
en un judici, em van fotre una pallissa. Ho tenia tot perdut, però
el client, un jove àrab, va voler que celebrara el judici en contra
del meu consell d'acceptar la pena que oferia el Fiscal i vaig haver
de fer el paperot.
Dijous passat em
van notificar la sentència i, vés per on, tot i haver-me limitat a
sol·licitar l'absolució del meu client en virtut del principi de
presumpció d'innocència (que funciona com un comodí) el jutge va
accedir a rebaixar un mes la pena sol·licitada per el fiscal.
Gràcies, doncs.
Vaig llegir
detingudament la sentència, molt ben estructurada i argumentada,
però quan el jutge començà a resumir les declaracions, en la
tercera pàgina, em va deixar amb la boca oberta, perquè va
transcriure les paraules del meu client tal com les havia pronunciat:
“Yo salí a
comprar a Mercadona y un visino mío, un joven, necesitaba un
tiléfono para comprarlo. Este hombre me ha dicho 'yo vendo mi
teléfono'. Él se asercó a mí. El serca de mi casa
se asercó. Él me conose. Se asercó y me ha
dicho: 'yo vendo mi móvil'”.
“No sé su
nombre, no tengo ni idea. Conosco a su padre, sus madres,
sus amigos, pero no sé su nombre”.
“Compré el
móvil por cuarenta y tal. Cuarenta me parese”.
“La polisia
mi prisionó. Me ha dicho 'Dime rápido y nos vamos' pero me
apresionaron. Me dijeron 'dilo rápido y sales fuera'”.
I el jutge,
després de posar entre cometes tot açò, sentencia: “Esta
declaración es absurda y las palabras del acusado no merecen ninguna
credibilidad”. I la veritat és que no, clar que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada