A ningú se li pot
escapar la transcendència de la manifestació de la Diada catalana
d'enguany. A ningú tret dels nous dirigents de TVE que van decidir
informar-ne al minut vint del Telediario de la nit, però això
és una altra història.
La ressaca de la
manifestació independentista s'ha vist ampliada per la conferència
pronunciada dijous per Artur Mas a Madrid, una conferència en la
qual, per cert, no va gosar a pronunciar la paraula que, en principi,
havia fet eixir milers de catalans al carrer només dos dies abans:
"independència".
I és que a mi,
malauradament, em passa com a Arturet: no ho veig. Sincerament, no ho
veig.
I no perquè no
tinc tan clar que, arribat el moment, una majoria suficient de
catalans es pronunciaria a favor d'eixa possibilitat. I
no perquè no existeixen mecanismes realistes per fer factible
jurídicament la independència d'un territori d'Espanya. I no
perquè resulta ingenu pensar que podria tindre lloc al si de la Unió
Europea la secessió d'un estat membre. I no perquè ningú coneix
les conseqüències econòmiques i socials que podria suposar per a
tots dos territoris. I no perquè, independentment del que diga
Rosell, el Barça podria deixar de jugar la lliga espanyola.
El principal motiu
pel qual no veig possible la independència de Catalunya és,
senzillament, perquè els polítics catalans que podrien plantejar-la
mai ho faran i, també, perquè a Barcelona està l'Arts, però no és
igual que el Ritz. I a algun lloc s'ha de poder allotjar Duran i
Lleida.
Òbric parèntesi.
Salvant totes les distàncies, en eixa mateixa línia s'ha pronunciat
Urkullu este matí a RNE quan ha afirmat: “Nos definimos como un
partido que busca la independencia de Euskadi, pero somos plenamente
conscientes de qué tiempo vivimos”. De forment, per tant, ni un
gra. Tanque parèntesi.
Independentment
d'això, com deia, la manifestació és un element a tindre en
compte, en primer lloc, per les conseqüències immediates que
ja ha provocat: ha generat un nou problema per a Rajoy (m'agrada) i
ha donat oxigen al Govern de Mas (no m'agrada); però també per les
que provocarà: el Govern espanyol amollarà alguna competència o
transferirà un parell de punts percentuals d'IVA o d'IRPF perquè
els gestione la Generalitat.
I,
potser i amb una miqueta de sort, un aigualit succedani de pacte
fiscal.
Que no et moguis per aquests ambients no vol dir que no tinguem Ritz a Barcelona, home!
ResponEliminaResolt el tema de la Ramoneta luxosa, la Puta ja tirarà pel dret, doncs?
Això de la UE és divertit, perquè si Flandes s'independitza, i qui ho faci automàticament queda fora de la UE, això vol dir que Brussel·les, la capital europea, deixarà de ser de la Unió? Crec que serà, perquè l'estem fent creïble, perquè n'estem parlant a nivell d'intendència, ja no és només una idea.
ResponEliminaUn dubte que em ronda el cap: ets partidari de la independència del País Valencià? Si és que si, d'un País Valencià independent o dins d'uns Països Catalans?
ResponEliminadoncs diguem optimista, però jo si que ho veig ^^
ResponEliminaAnònim: he escoltat més voltes allò de la puta i la Ramoneta en tres dies que en tota la vida ;)
ResponEliminaClídice: Flandes tampoc no s'independitzarà.
Preguntador: no sóc independentista.
Pons007: optimista!
:P
T'ho pregunte d'altra forma: si demà es fera un referèndum sobre la independència del País Valencià, que votaries? ;)
ResponEliminaTrobe que l'escenari és impossible, però imagine que el meu vot depedneria de moltes coses: de com ha estat el procés, de què ens espera a fora, de qui governa a espanya...
ResponEliminaM'agrada la teua resposta. Gràcies ;)
ResponElimina