25N: Els vídeos (I): CiU patina

És lògic que el vídeo institucional que ha muntat la Generalitat de Catalunya de cara al 25N haja alçat polseguera, perquè no es limita a un grapat d'actors i actrius que ens conten que van viure moments històrics del país. En realitat, només més o menys històrics: “Jo vaig sentir en Llach al Camp Nou”, “Jo vaig viure els Jocs Olímpics”, “Jo vaig viure l'entrada a Europa”, “Jo vaig veure com el món abraçava la nostra cultura”...

La majoria de les crítiques han arribat amb el “Jo vaig ser a l'última Diada” perquè encara que fou una manifestació convocada per grups socials i no directament per partits, la realitat és que hi ha partits que van assistir-hi i partits que no ho van fer, partits que van donar-hi suport i uns altres que no. I d'això, de “l'última Diada” no fa ni dos mesos.

Òbric parèntesi. També és criticable, però, el “jo vaig recolzar la Constitució del 78”, encara que imagine que d'eixe “Jo vaig...” se'n parlarà menys. Tanque parèntesi.

No sé què ha pogut passar pel cap dels responsables de la campanya, però comence a pensar que, efectivament, el camí encetat per Àrtur Mas no té marxa enrere i que CiU ja no té prou amb confondre país i partit, sinó que vol que siguen siamesos.

De tota manera, i posats a disfressar d'institucional un vídeo tan partidista (qui va ser a l'última Diada i, també, va recolzar la Constitució del 78?) jo haguera optat per fer-lo d'una forma més evident i barroera.

El problema és que no sabria com.