A partir d'aquella nit vaig quedar amb l'amic de P. un parell de voltes, però la cosa
mai passà d'un parell de cerveses. Tenia davant meu un xic jove i
molt atractiu, però també molt bona persona. I amb les bones
persones jo sempre faig un pas enrere.
Este dissabte,
però, passada la mitjanit i mentre provava a superar la ressaca
d'una llarga nit de divendres, vaig rebre un missatge de l'amic de
P.: “Estic a la porta de ta casa, em convides a una cervesa?”.
Em vaig posar els
pantalons i vaig obrir la porta. L'amic de P. venia lleugerament
borratxo i prou calent.
Ens vam fer dos
cerveses i vam acabar al llit. L'amic de P. es mostrà decidit i,
fins i tot, practicava un puntet viciós que en la vida haguera
imaginat. No sé si l'alcohol l'havia embravit o si, senzillament,
l'havia subestimat des d'un principi, però el xic mossegava, llepava
i premia la carn fregant la línia del dolor plaent.
En acabar, però,
m'abraçà, m'amollà un “m'encantes” i s'adormí, fins les sis
del matí.
I ara crec que
tindré un problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada