La veritat de GandiaShore

Estic convençut que GandiaShore, el reality que fa un parell de setmanes estrenà l'MTV, és un salt en l'evolució (o en la involució) de la televisió espanyola. I el que és pitjor encara: puc raonar-ho.

La principal novetat del programa ambientat a la capital de Safor és que no té cap pretext ni excusa. Si fins ara tots els realities que havíem vist tenien algun leitmotiv més o menys consistent per provar a donar-li sentit al programa, encara que fóra fingit, a GandiaShore ni s'han molestat a buscar-lo. Per això podem dir que GandiaShore és autèntic.

Pensem, per exemple, en ¿Quién quiere casarse con hijo?, de Cuatro: un grup de mares, preocupades perquè els seus fills continuen fadrins als 25 anys decideix que cal buscar-los una dona i no tenen una altra idea millor que fer una mena de càsting entre diferents candidates. No cal ser, per tant, massa espavilat per entendre que es tracta d'un paripé per justificar el programa i ningú creu de veritat que, tret de l'estupidesa dels participants, res d'allò que ofereix ¿Quién quiere casarse con mi hijo? siga real.

Així, hem vist realities que pretenien buscar cantants, recórrer Àsia, fer que una família convivira amb una tribu africana, enviar famosos a una illa a passar fam, buscar una dona de ciutat a un granger o, senzillament, disfressar-se d'experiments sociològics, però mai havíem vist un programa que no tinguera cap intenció més enllà que la d'ajuntar huit analfabets suprahormonats i deixar que interaccionaren entre ells i, també, amb altres analfabets suprahormonats de Gandia.

Òbric parèntesi. I on diu 'interaccionar' vol dir emborratxar-se i follar. Tanque parèntesi.

I eixe és precisament el quid del programa, perquè ningú espera que els participants de GandiaShore facen res: no canten, no ballen, no fan proves estúpides i no hi ha regles ni eliminatòries ni expulsions. No hi ha absolutament res, només ells i els tatuatges, els músculs, la silicona, les celles depilades, les extensions, les manicures impossibles, la roba fluorescent i l'abús de l'animal print.

I amb això ja ens va bé.