— Disculpa,
però quina edat tens? —vaig preguntar quan estàvem al llit.
— Veintiuno...
— Hòstia...
— … para
veintidós —afegí com si una altra alternativa fóra possible.
— Saps
que jo en tinc trenta-dos?
— Sí,
pero no te preocupes: me gustan mayores.
— ¡Fóllame!
—em va demanar el meu convidat.
— Pero
si es justo lo que estoy haciendo —vaig justificar.
A
la quarta cita ja vam tindre sexe, i no vaig poder evitar sentir-me
com un adolescent del Partit Republicà. O per fer-ho més proper:
com un adolescent de les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya
després d'una trobada del partit a Montserrat.
El
xic va obrir els ulls em va agafar el braç i em preguntà molt
seriós:
—
¿Y
conoces a Mònica Oltra?
Potser els
valencians tenim moltes coses que agrair a Mònica, però jo en tinc
una més: aquella nit vaig follar gràcies a ella.
I,
finalment, dels paquiderms
(de pakhýs,
que significa 'gruixut' i dérma,
'pell'). tindríem
l'adjectiu elefantí
per fer referència,
lògicament, a tot allò relatiu als elefants, tot i que en un sentit
figurat també ens serviria per descriure qualsevol cosa de
dimensions exagerades, com la trompa del paio que anit em vaig portar
al llit.
— Joder,
tío. Eres un poco cerdo.
—
¿Perdona?
Cerdo él, que se lo tragó.
—
No
me puedo creer que haya gente que todavía haga eso.
—
Pues
creo que últimamente vuelve a estar de moda...
— Els
joves no saben comportar-se...
—
Este
xiquet era un descarat. Em digué “Esta vez córrete en mi pierna,
que la boca todavía me sabe a polla”.
El
més normal és que després de follar amb un assessor fiscal la
conversa post coitum
fóra avorrida, però l'actualitat fa que ara resulte terriblement
interessant.
—
Si
arribe a saber que anàvem a fer-ho en la primera cita m'haguera
preparat una miqueta més...
—
Què
vols dir?
—
És
que... m'agrada fer-me un ènema a casa, ja saps, per higiene.
— Oye.
—
Dime.
—
¿Qué
es un
“BJ”?
—
Una
“BJ”
es una
“blow job”. Una mamada, vaya.
—
¿Vais
a quedar aquí?
—
Sí,
claro. Es aquí o en los baños del Hilton.
Ens
vam fer dos cerveses i vam acabar al llit. L'amic de P. es mostrà
decidit i, fins i tot, practicava un puntet viciós que en la vida
haguera imaginat. No sé si l'alcohol l'havia embravit o si,
senzillament, l'havia subestimat des d'un principi, però el xic
mossegava, llepava i premia la carn fregant la línia del dolor
plaent.
La
curiositat es va imposar a l'instint de supervivència i la
imaginació em va portar a jocs d'asfíxia eròtica i fílies
semblats, però al llit tot es va desenvolupar amb normalitat.
Almenys fins que, en un moment donat sobre el qual no cal donar més
detalls, em va fotre una galtada al cul i m'amollà...
I
no sé com vaig acabar a mig matí de diumenge muntant-me un trio
sobre una taula de billar amb un parell de paios que vaig conéixer a
un after:
— ¿Sois
pareja?
—
No,
pero si quieres podemos hacer como que sí.
—
En
realidad me da igual, que no soy tan especialito.
Galtes
roges, escàndol públic al mercat de Colom, sexe de matí, carrer
Cavallers amb pluja, conat de sexe oral a un antro de mala mort,
visita a la Llotja i al Mercat Central, sexe de vesprada, fotos
borratxos a les portes de Les Corts, trobar a faltar l'aire a les
torres de Serrans, llargues abraçades al llit, gintònics per mitja
ciutat, dinar a El Refugio, canyes al mercat de Mossén Sorell, mans
inquietes tot el dia, sexe de nit.
—
Vols
així? De veritat?
—
Bub-bub!
—
¿Qué
coño es esto? —vaig
amollar en comprovar que un aret li travessava el mugró dret.
—
¿Te
gusta?
—
Bueno...
se me hace raro.
Oh! La millor manera de suportar la Nit de Nadal és llegir-ho tot d'una. Ens cremarem en l'infern, però... i el que haurem rigut?
ResponElimina