Costa
creure que algú amb el carisma d'una sabata i l'autoritat d'un
tamagochi haja estat capaç de mantindre's al cap de
l'executiu valencià amb tot el que ha caigut en els últims mesos.
Des
que substituí Camps, en juliol de 2011, Alberto Fabra ha passat per
un via crucis tan despietat que al seu costat el calvari de Crist
podria considerar-se un dia de relax a un spa de luxe.
Fabra
no només heretà de Camps un país arruïnat i en liquidació com a
conseqüència de la gestió d'uns nous rics de mans foradades, sinó
que també ha hagut de fer-se càrrec d'un grup parlamentari farcit d'imputats, acusats i processats i d'un Consell on farien falta molts canuts per poder fer una sola o.
Durant
els 17 mesos que Fabra porta de Molt Honorable hem vist com els casos
de corrupció Gürtel, Brugal, Cooperació,
Emarsa i Nóos avançaven als jutjats i com el nombre
d'imputats creixia a Les Corts. Només cal recordar aquella èpica primera setmana d'octubre en la qual en poc més de 48 hores el
Tribunal Superior de Justícia formalitzava l'acusació per corrupció
contra Blasco (pel cas Cooperació), Castedo i Díaz Alperi
(pel cas Brugal), tres diputats que encara mantenen l'acta i
l'escó a Les Corts i als quals Fabra no mira directament als ulls
per si esdevé una estàtua de sal.
Seria
però, injust atribuir només a l'herència rebuda tot el calvari que
està passant Fabra, ja que el Molt Honorable també té part de
culpa: la incapacitat, la intranscendència i la falta d'autoritat de
les quals ha fet gala el de Castelló des que assumí la Presidència
de la Generalitat Valenciana han ajudat, i molt, a perpetuar la
imatge del País València arrasat i podrit que ens deixà Camps i al
qual Rajoy no gosa a posar un peu.
En
eixe sentit, desembre no ha estat, tampoc, un bon mes per a Fabra i
només en dotze dies el conseller Vela hagué de dimitir en ser
imputat per haver filtrat informes secrets sobre el cas Cooperació
al principal imputat, el diputat Hernández Mateo deixà l'escó en
ser condemnat a tres anys de presó per prevaricació i pel cas
Gürtel el TSJ processà Rambla (ecs!vicepresident de
la Generalitat amb Camps) i les ecs!conselleres Milagrosa
Martínez i Angélica Such, la primera de les quals arribà a ser
presidenta de Les Corts, un lloc on encara avui tots tres mantenen
l'escó i l'aforament.
És
difícil imaginar que un govern puga suportar tot això sense caure
(o sense ser intervingut), i per això cada dia que passa Alberto
Fabra a la presidència de la Generalitat Valenciana és un puto
miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada