divendres, 28 de setembre de 2012

25N: Previsions electorals


 
Una cosa ben segura del resultat del 25N és que les forces catalanistes obtindran majoria absoluta al nou Parlament. I això és segur, bàsicament, perquè ja la tenen: els escons de CiU (62), sumats als que aconseguí salvar ERC (10) i als obtinguts per Solidaritat (4) ens dóna un resultat de 76 diputats dels 135 existents.

Curiosament, el gran interrogant és saber què passarà el 25N amb estes forces, que són les que competiran per emportar-se al sac el vot nacionalista i independentista. La meua previsió és que CiU i ERC guanyaran escons: els primers pel paper jugat per Mas durant les últimes setmanes i els segons perquè són els grans beneficiats de la ressaca de la Diada.

Pel que fa a Solidaritat tot és incertesa: a un país normal els votants els enviarien a casa i punt.

Per al PSC la meua previsió és clara: desastre. La caiguda dels socialistes catalans, de fet, serà tan espectacular que els 28 escons de 2010 passaran a ser considerats un bon resultat. El PSC pagarà a les urnes la falta de lideratge i la dificultat per presentar un discurs propi davant la polarització de la resta de partits: mentre els uns i els altres no tenen mirament en extremar els posicionaments, el PSC ha estat incapaç de fer-ho en un sentit o en un altre i això no pot acontentar ningú.

El PSC sagnarà a dreta i a esquerra i pot esdevindre, per tant, el PASOK de la vora occidental de la Mediterrània.

Iniciativa podria, a priori, tindre el mateix problema que els socialistes: encara que no són tan espanyols com aquells, el seu posicionament sobre una hipotètica independència podria resultar difícil de vendre. En canvi, la formació d'Herrera serà la gran beneficiada de la desfeta socialista. En primer lloc, per haver denunciat les retallades socials del Govern de Mas mentre els altres se limitaven a jugar a l'ONU o a provar a recomposar-se i, en segon lloc, perquè no els ha tremolat la mà en la qüestió independentista des que s'obrí el meló i van pas a pas: de moment ja han votat sí al referèndum. I si finalment es planteja la qüestió “independència, si o no?” ja en parlarem.

Ara per ara, Iniciativa té 10 escons i el PSC 28. No hauria de sorprendre que el 25N es produïra un intercanvi de xifres.

És fàcil preveure, també, un bon resultat per a la dreta espanyolista, beneficiada, com tots, per la desfeta socialista i pels discursos extrems: PP i Ciutadans-Ciudadanos-Citizens aconseguiran almenys el mateix resultat que en 2010 (18 i 3 escons, respectivament), però no podem descartar un augment de la representació parlamentària de totes dues forces. Mínim, en tot cas, per a la formació de Rivera.

Estes previsions, però, poden quedar en no res per dos motius: perquè no tinc ni idea de què estic parlant i per l'augment de la participació: recordem que en 2010 només votà el 58% del cens i enguany la cosa es dispararà.

dijous, 27 de setembre de 2012

25N: La convocatòria



Seria fàcil concloure que la decisió d'Àrtur Mas d'avortar la IX Legislatura catalana i de convocar eleccions anticipades quan encara no portàvem ni dos anys de patiment és la conseqüència de la manifestació de la Diada. Seria, com deia, molt fàcil, però també terriblement ingenu.

Mas, senzillament, inspirat per l'espantà d'Esperanza Aguirre, ha fet un pas avant davant el panorama que li venia a sobre com a conseqüència de la política de retallades socials que posà en marxa només fer-se amb la Presidència de la Generalitat i que en molts casos ha anat més enllà de la que ha posat en pràctica, de moment, el Govern de Rajoy.

I pels comptes públics de Catalunya, que fan pena. I, també, per la descomposició del PSC, però això és una altra història.

A diferència d'Aguirre, que s'ha limitat a saltar del vaixell abans que arribe la gran tempesta, Àrtur Mas s'ha deixat portar per l'èxit (o deriva) independentista que mostrà al món la manifestació de la Diada i apujar-se al carro a última hora, i ara, en un exercici d'il·lusionisme, fins i tot fa la impressió de ser ell qui porta els ramals de la bèstia desbocada.

I ja vorem com li ix la jugada.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Les perles de Fabra al Ple de Les Corts


"Porte 14 mesos d'intensa activitat política al cap de la GV" diu @AlbertoFabra al #pleCorts. Con dos cojones

@AlbertoFabra assegura al #PleCorts q la culpa de tot la té el finançament que patim els valencians. No diu, però, que el van pactar ells.

"Els valencians tenim un clima excepcional" assegura @AlbertoFabra al #pleCorts. Eixe és el nivell, amics.

Ja ha arribat la proposta: reduir 20 diputats a Les Corts per a eixir de la crisi. #pleCorts

Fabra ha entés que l'única forma de desfer-se de Camps, Castedo, Blasco i CIA és reduir el nombre de diputats.

"Enclave estratégico en el Mediterráneo". El verb del Molt Honorable @AlbertoFabra posa els pèls de punta.

Fabra es queda sense corda. La desafortunada cadència del discurs fa que siga impossible de seguir. #PleCorts

L'únic que està gaudint amb el paperot que està fent @AlbertoFabra és Camps. #pleCorts

No trobe als diputats del @ppcv molt actius durant el #pleCorts. Sabem si no han pegat a fugir?

I què passa amb la reeducació dels diputats imputats? Ells també tenen dret a una segona oportunitat. #PleCorts

Ara és quan Fabra fa la pilota a Rajoy. #quesecasen #pleCorts

Prou! PROOOOOU! #pleCorts

@AlbertoFabra pronunciant la paraula 'jutjats' és un puto drama. Yujgats. Yuyás. Yugais.

Ha fet falta que intervinga l'oposició perquè molts diputats populars despertaren de la siesta. #pleCorts

El portaveu del PSOE passa al valencià quan li queden 5 minuts de compareixença. Fins i tot Fabra l'ha gastat més. #pleCorts

Ai, quan @AlbertoFabra vol fer-se l'indignat li ix un to de veu encara més ridícul. #pleCorts

Per què @AlbertoFabra diu Andillas? No hi ha ningú que puga dir-li que el nom del poble és Andilla? #pleCorts

"¿Qué va diciendo usted por ahí?" pregunta Fabra a Torres al #PleCorts com si açò fóra una cançó de Pimpinela.

@AlbertoFabra: "Siendo COSIENTES" i no 'conscientes'. O_O #pleCorts

Per al PP els antivalencians no són els imputats per corrupció i els que han afonat el País, sinó aquells q ho denunciem. #olétú #pleCorts

Els andalusos tenen un % d'atur més alt que els valencians. Així ens consola @AlbertoFabra #quinavergonya #quinamisèria

A Ceuta també tenen més atur que al País Valencià, per si vol fer un gràfic o un powerpoint. @AlbertoFabra #pleCorts

"Por eso en Andalucía hay tantos interrogantes". És @AlbertoFabra el líder de l'oposició a Griñán? #pleCorts

Terrible ridícul d'@AlbertoFabra fent referència a un acord de l'Aj. de Barcelona que reconeix la unitat de la llengua. Quina pena. #pleCorts

L'última intervenció d' @AlbertoFabra ha estat un autèntic despropòsit. Jo crec que li ha eixit un poquet de pluma i tot. #PleCorts

"Esta mañana he intentado hacer un discurso de sentido común" diu Fabra. I li ha eixit una cosa patològica i clínica. #pleCorts

No haurien de servir vi al bar de Les Corts quan hi ha #PleCorts.

Definitivament, Alberto Fabra s'ha fet 'campsista'. #pleCorts

Fabra es permet el luxe de dir "Espero que ustedes se hagan más valencianos". O_O #pleCorts #xurrofacts

Els lloros del PP salten a la mínima. Tenen la pell molt fina. #pleCorts

"Señas de identidad", "Cortina de humo" i "Un poquito más" son tendencia en el @ppcv. #pleCorts

La migdiada de Mariano


 
En qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l'expressió “mesurar el temps”. Allò que per a qualsevol altre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure's els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.

Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l'actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau, Rajoy és un poc gos.

Mariano no sent còmode amb l'excés d'activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l'estranya desaparició d'Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l'Aliança de Civilitzacions de Zapatero a l'ONU o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d'algú que es passaria el dia en pijama.

dimarts, 25 de setembre de 2012

Perdre un cosí i guanyar-ne un altre

 
Dissabte festejava a València en companyia d'una amiga i en un moment donat entrà per la porta del local on ens trobàvem un cosí meu. No sé el seu nom, però sí que és nét de ma tia Genoveva, germana de la mare de ma mare. Seria, per tant, cosí segon.

Vam eixir a fumar i a fora vaig decidir que, tot i que la família de ma mare em mereix el mateix respecte que la de mon pare, quan entrara havia de saludar-lo. I això vaig fer, però ell, en canvi, passà de mi: em vaig apropar, vaig dir 'hola' i ell es féu a un costat i m'ignorà.

Vaig flipar un poc, però vaig sentir un renovat respecte per este cosí: passava més de la família que jo mateix.

Una estona després vam tornar a eixir a fumar i mentre la meua amiga i jo comentàvem la jugada un xic ens preguntà com anava la nit com a introducció per acabar demanant-me un cigarret. Li'l vaig donar i envalentit per l'alcohol vaig amollar:

Mira, justament la meua amiga i jo estàvem parlant de tu.
Ah sí? I què comentàveu?
Discutíem sobre la teua edat.
I quina edat creieu que tinc?
Jo dic que dos anys més dels que ha dit ella.
I ella què ha dit?
Ella ha dit que dos anys menys dels que he dit jo.
I quina edat has dit tu?
Dos més dels que ella ha dit.

Li va costar una miqueta adonar-se'n que estàvem fent conya. Vam xarrar una estona més fins que ens va preguntar d'on érem. Li ho vam dir i ell va dir que era del meu poble.

De veres? Vaig preguntar incrèdul.
Sí, clar. Ara visc fora, però sóc de la família dels Llapisseres.
Estàs de conya, no?

Li vaig explicar qui sóc i que sóc família dels Llapisseres. De lluny, és cert, però la iaia i un Llapissera eren cosins. O alguna cosa així.

Vam xarrar una estona més i la meua amiga insistí per fer-nos un parell de fotos:

Tots els dies no es troba un cosí desconegut!

I tenia raó: potser n'havia perdut un que no era capaç de reconéixer-me, però n'havia guanyat un altre molt més simpàtic i divertit.

Quan ens acomiadàrem i vam marxar, però, vaig comprovar que tots dos cosins anaven en la mateixa quadrilla d'amics.



dilluns, 24 de setembre de 2012

Wuansap


Diumenge a poqueta nit, el mòbil avisa d'un missatge de WhatsApp:

Hola, me gustaría conocerte. Te vi un día y me gustaste.

No tinc el número a l'agenda i no tinc ni idea de qui m'escriu. A la finestreta del programa, però, hi ha la foto d'un home que passarà dels quaranta-cinc. Conteste fredament:

Disculpa, però no sé qui eres ni d'on has tret el meu número de mòbil.

I ell fa l'explicació de la falla:

Estuve en tu despacho hace tiempo y tus formas me gustaron. Aparte de tu trabajo. Eso se queda a un lado. El caso es que por ser cliente tengo este número y vi que tienes wuansap.

Wuansap. Tal qual.

Me llamo (nom), de (ciutat). Hablamos una vez por teléfono. No me atreví hasta hoy, pero cuando estuve cerca tuyo y hablando (sic) me gustaste y mucho.

Un client. Un client que no sóc capaç de recordar se'm declara per WhatsApp.

Si crees que podemos tomar por ahí y conocernos un poco...

Decidisc fer-me el suec.

Gracias, pero sigo sin recordarte.

Ell torna a carregar:

No sé si tienes pareja o no deseas conocer chicos.

Tela.

Sólo sé que me gustaste y nada más. No sé nada de ti, pero sí me diste la sensación de ser gay

Marinera.

Tú decides.

I jo decidisc passar del tema:

Lo siento, pero no estoy interesado.

Festejar amb clients és l'últim que s'ha de fer. Sobretot quan són tan vells.

dijous, 20 de setembre de 2012

El tedi s'imposa al País Valencià


Mitja Confederació Ibèrica de Nacions viu immersa en una activitat política desaforada: a Euskadi i a Galícia ja estan en precampanya, a Madrid la substitució d'Esperanza Aguirre al cap del Partit Popular encara pot provocar alguna sorpresa i a Catalunya l'envit psuedoindependentista d'Artur Mas sembla que s'allargarà uns dies més i ningú no descarta la convocatòria d'eleccions anticipades.

I, mentrestant, al País Valencià ens avorrim de mala manera.

Puc entendre que quan Alberto Fabra-Mohedano accedí a la Generalitat des de Gènova, província de Madrid, li van recomanar que abaixara el nivell, que es posara de perfil o que, senzillament, guardara els tiquets de la roba que portara en públic, però el de Castelló està passant-se'n.

Ja sé que fixar-se en el compte de Twitter que li gestionen (@AlbertoFabra) no és gaire científic ni seriós, però ens serveix per conéixer les localitzacions del Molt Honorable gairebé cada dia i així, el mes de setembre, fins la pantomima aquella de l'Escola d'Estiu del PPCV, ens ha regalat estos tuits:

4 de setembre: “Presidiendo el acto de inauguración de las obras de pavimentación del casco antiguo de Navarrés”.

5 de setembre: En Segorbe, visitando las instalaciones del Hotel-Spa Martín El Humano después de presidir el acto de inauguración”.

6 de setembre: “Visitando la empresa Schneider Electric en Meliana, tras firmar en el Libro de Honor del ayuntamiento del municipio”.

7 de setembre: Visitando la sede de la Sindicatura de Comptes y firmando en su Libro de Honor, junto al Síndic, Rafael Vicente Queralt”.

8 de setembre: “Durante las Fiestas de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí, Patrimonio Inmaterial de la Humanidad de la UNESCO”.

10 de setembre: Visitando el Centro de Día para personas mayores dependientes de Onda, tras presidir el acto de inauguración”.

11 de setembre: “En Orihuela, visitando las obras del centro comercial Zenia Boulevard, que se inaugura este mes de septiembre”.

Després d'haver portat la iniciativa política de la Generalitat a la intranscendència més absoluta amb propostes com l'eliminació de festius i la reducció del nombre de diputats autonòmics a Les Corts, Fabra ha optat per, directament, deixar de fer política.

I el que és encara pitjor: l'ànim inaugurador del Molt Honorable ha arribat a un punt tan ridícul que no hem de descartar que qualsevol dia inaugure la primera pedra de la reforma de la cuina de la tia Amparín.



dimecres, 19 de setembre de 2012

NY: Sex and the City (i II)



¡Otro mensaje del guapo!
Vaya, ¿Y qué dice?
Que también está de visita en Nueva York.
Ajá...
¡Y que vive en España!
No jodas.
Espera.
Espero.

(...)

Es francés. Vive en Málaga.
Vaya mezcla... ¿Y tú qué le estás escribiendo?
Nada, cosas tuyas...
Genial... Dame el móvil.
No. Estoy jugando yo.

(...)

Toma, tu móvil...
¿Qué pasa? ¿Qué has hecho?
Nada, que está diciendo guarradas, y ahora me da palo.
Pues vaya... Trae aquí.
Vale, pero manténme informada, que te lo he conseguido yo.

(...)

Se aloja en el Hilton...
¡Qué bien!
... con su madre.
¡Qué mal!

(...)

¿Ahora qué dice?
Estamos valorando la posibilidad de quedar.
Pero si está con su madre...
Ya.
¿Entonces?

Silenci.

Oye, ¿Y dónde vais a quedar?

Silenci.

No estarás pensando...

Silenci.

¿Vais a quedar aquí?
Sí, claro. Es aquí o en los baños del Hilton.

Al remat vam quedar a l'apartament i ho vam fer al sofà mentre N. i J. provaven a dormir a l'habitació. En acabar, i fumant, vam encetar una conversa lleugera.

¿Y cuándo te vuelves?
Mañana.
Yo también. ¿Voláis directos a Málaga?
No, qué va. Hacemos escala en París.
¿Voláis con Air France?
Sí.
¿A qué hora sale vuestro vuelo?
A las siete.
No me jodas...
¿Tenemos el mismo vuelo, verdad?
Sí, así que mañana puedes presentarme a tu madre.


dimarts, 18 de setembre de 2012

NY: Sex and the City (I)


Dissabte, després de sis dies recorrent Manhattan i amb la ressaca provocada per una destrellatada nit de divendres a Greenwich, J., N. i jo vam decidir passar la vesprada descansant a l'apartament que teníem llogat.

Òbric parèntesi. La pluja i l'alerta per tornado que havien anunciat a les notícies també ens van ajudar a prendre eixa determinació. Tanque parèntesi.

La meua amiga N., avorrida als tres minuts d'estar a l'apartament, em va demanar:

Tío, déjame tu móvil y así escribo a algunos chicos del Grindr.

El Grindr és una aplicació per a mòbils que et permet contactar amb altres gais que estiguen a prop i que, bàsicament, s'utilitza per a follar. La gràcia és que, pel que sembla, comença a triomfar entre dones heterosexuals amb tendència a l'avorriment.

Toma, pero sólo a los guapos. Y eso no incluye a los coreanos, que lo sepas.

Quinze minuts després:

Oye, que éste dice que es “top”. ¿Qué es eso?
Activo.
¿Y tú eres...?
No le contestes. Y aprende un poco de inglés, coño.

Quaranta minuts després:

Oye.
Dime.
¿Qué es un “BJ”?
Una “BJ” es una “blow job”. Una mamada, vaya.
Ay, qué cerdo.
Tampoco es para tanto.
¡Es que dice que te quiere hacer una “BJ” en unos baños públicos!
Ah, pues sí, qué cerdo... ¿Pero es guapo?
No mucho, y además es viejo.
¿Entonces por qué le escribes?

Una hora després:

Oye.
Dime.
Éste ha contestado. Y habla español...
A ver... Oh, no está nada mal. Pero, escucha, ¿a cuántos tíos has escrito?
A todos.
¿A todos?
Es que me aburría...
¿A los asiáticos también?
A uno, pero no estaba nada mal.
Joder, nena, que ahí está mi puta foto.
Qué más da, si aquí nadie te conoce.
También tienes razón. ¿Dice algo más el guapo?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails