—
Ací què posa?
La
iaia es lleva les ulleres i s'apropa el paperet a la cara:
—
Rosquilletas.
—
No posa rosquilletas,
però és igual. Què posa després?
La
iaia torna a apropar-se el paperet.
—
Medio pollo.
—
Sí, però medio pollo
què?
—
No ho sé.
—
Com que no ho sap?
—
Ho he escrit este matí i ara
no me'n recorde.
—
Loyo?
—
No.
—
Layo?
—
No.
La
iaia se'm queda mirant.
—
Largo! Posa medio
pollo largo!
Ara
sóc jo qui es queda mirant la iaia.
—
Iaia, no hi ha pollastres
largos. Són tots iguals.
—
Ja sé que els fan tots
iguals. Largo vol dir que em dugues mig pollastre a lo
llarg.
Tela.
* * *
I que és el primer?
ResponElimina"2 bienes" serien "2 pans de viena", que és com ens referim a determinats llocs a la barra de pa.
ResponEliminaAçò és un exercici de paleografia.
ResponEliminaJo ho he entés tot excepte l'última línia. Gran la iaia.
ResponEliminaI tant Josep. La uela ha fet 92 anys.
ResponEliminaRaül, l'última cosa de la llista és foet. En cristià, FUET.