Sobre Bárcenas (II)

El paper que estan jugant els diaris de la caverna en relació als comptes suïssos de l'ecs!tresorer del PP i als sobres que sembla que molts dirigents populars haurien cobrat durant anys (que sí, que són dos coses ben distintes) ens pot servir per fer-nos una idea de quin és el panorama periodístic espanyol.

D'una part, sorprén (és un dir) que La Razón no es fera ressò de cap informació a la portada fins dissabte, quan Soraya Sáenz de Santamaría comparegué després del Consell de Ministres del divendres i digué allò de “Que se aplique la Ley con todas sus consecuencias”. No vull imaginar-me el desconcert que provocarien les paraules de Santamaría en aquells que només s'informen de l'actualitat a través de les portades de La Razón. 

Òbric parèntesi. Segur que hi ha algú. Tanque parèntesi.

 

El diari de Marhuenda, eixe personatge amb carnet del PP que ha esdevingut una caricatura del que hauria de ser un periodista, ens sorprenia encara més amb la portada de dilluns: “El 97% de los españoles exige un pacto político anticorrupción”.

Se li havia avançat l'ABC el dia anterior, en publicar una portada amb una barreja impossible de personatges públics imputats (i no imputats), processats (i no processats) o condemnats (i no condemnats) per diferents causes de corrupció amb una declaració amb lletres grosses: “ABC por la regeneración. Los españoles dicen basta”. 

 

Tant l'enquesta inventada de La Razón com la grandiloqüència impostada de l'ABC, posant els espanyols pel mig i evitant informar de la realitat, només pretenen tapar les vergonyes del Partit Popular, al qual un i l'altre reconeixen com a amos, perquè, anem a vore si els votants del PNB o de Compromís, per exemple, han de sentir la mateixa vergonya que els que han votat Duran i Lleida al Congrés, Bustos a Sabadell o Sonia Castedo a Alacant.

Finalment, i dintre del que es coneix com el ventilador, destaca la portada d'El Mundo d'este mateix dilluns, que continua amb les exclusives sobre el cas dels sobres amb diners B que es repartien a Gènova (“Decenas de cargos y empleados del PP firmaron recibos de sobres con billetes”) i, tot seguit, i amb foto de Rubalcaba inclosa, afirma: “La fundación del PSOE pagó 600.000€ a allegados y familiares de sus líderes”. 

 

Cal llegir només dos línies de la notícia per comprovar que el que féu la fundació socialista fou contractar treballs amb empreses de familiars de càrrecs socialistes, sense que això tinga cap rellevància ni transcendència política o jurídica.

Així doncs, mantinc la meua opinió al respecte: El Mundo podria fer mal al PP, però és que els gossos no mosseguen els amos.