Durant
l'última guàrdia em van telefonar de la comissaria i l'agent em va
dir:
—
Letrado, tenemos un oficio
instado por Baleares para una operación especial por falsedad
documental. Venga cuanto antes.
De
camí em bullia el cap: “operación especial” i “Baleares”
podia significar Urdangarin, Palma Arena o el clan de la Paca,
però l'element típic de “falsedad documental” limitava les
opcions a les dos primeres.
En
arribar, l'agent em féu passar al despatx i m'explicà que des d'un
jutjat de Manacor havien demanat que es prenguera declaració a un
matrimoni per haver volat des de Mallorca fent ús de certificats
d'empadronaments falsos per a obtindre un descompte al preu dels
vols.
—
Eso ha salido en la tele —vaig
apuntar.
—
No veo la tele. Sus clientes
están ahí fuera.
A
través del vidre vaig vore una parella de mitjana edat amb cara de
manxecs. No eren, per tant, ni Urdangarin ni Matas, però he de
reconéixer que el cas també tenia el seu punt: a tot Espanya es
calcula que hi ha 4.000 implicats en este frau massiu, per la qual
cosa si algun dia arriba a celebrar-se un judici el jutjat que porta
el cas haurà de llogar un estadi de futbol.
Em
vaig apropar a la parella, em vaig presentar i els vaig explicar per
què els havia citat la policia. Els pobres homes no entenien res i
el quadre era considerable: ell havia patit una traqueotomia, de
forma que havia de tapar-se el forat de la gola per a poder parlar i
ella no deixava de plorar i de torcar-se les llàgrimes amb un
mocador de paper, de forma que s'havia estés el rímel per mitja
cara.
—
Yo no quiero ir a la cárcel...
Somos pobres, pero nunca hemos robado nada.
—
No se les acusa de robar, sino
de falsedad en documento público.
—
¿Y eso qué es? —preguntà
ell tapant l'aire que li escapava per la gola.
Vaig
dubtar un segon sobre la conveniència de detallar els elements que
configuren el tipus penal de la falsedat documental, però després
de fer un ràpid repàs mental a la llista de celebritats i de càrrecs
públics acusats per este delicte vaig trobar una explicació millor:
—
La falsedad en documento
público es... es un delito de ricos... y ya sabe que los ricos nunca van a la cárcel.
ai, pobrets! i al damunt els ofens dient-los rics :(
ResponEliminaEra perquè es quedara més tranquil·la :)
ResponElimina