El bon novio

Potser no està bé que siga jo qui ho escriga, però crec que sóc un bon novio: convide a sopar, puc fingir interés per coses que no en tenen, no m'importa explorar les fílies sexuals de l'altre, de tant en tant em puc deixar portar i, si la situació ho requereix, tinc bona conversa.

Òbric parèntesi. Entenc perfectament que, després d'haver llegit això, algú considere que sóc el pitjor novio del món. Tanque parèntesi.

Tot això se'm dóna millor, és cert, durant el cap de setmana, perquè entre setmana tinc la meua rutina, la qual inclou, per exemple, deu hores diàries de feina, passejar amb Matt, un grapat de sèries, nadar a la piscina, diferents compromisos polítics i socials o, senzillament, estar a casa sense haver d'escoltar ni parlar amb ningú.

El Nou Novio no entén que sóc un novio de cap de setmana i a través del whatsapp em diu bon dia pel matí i bona nit abans de dormir i al llarg del dia em fa arribar missatges amb icones l'existència (i enviament) de les quals no estaria justificada ni en cas de patir un trastorn mental.

Potser ja ha arribat el moment de seure amb ell i tindre la conversa.