Antipolítica de barra

Fa un parell de setmanes vaig coincidir amb una xica a la barra de les begudes d'un festival de música organitzat per una entitat valencianista. Tots portàvem ja un parell de copes quan m'amollà:

— Em sona la teua cara. Potser t'he vist amb algú?

— Bé,—vaig contestar— fa una estona estava xarrant amb Enric Morera. Potser per això...

La xica va fer una ganyota i contestà:

— En eixe cas no cal que en parlem més.

Però em vaig quedar amb ganes de saber més coses sobre una persona capaç de realitzar una anàlisi política d'eixa categoria i vaig insistir:

— Què passa amb Morera?

— Que Morera és el culpable de tot el que passa a este país.

— Clar, perquè Morera i el seu partit porten governant este país des de fa dècades...

La brillant analista, però, va captar el sarcasme i em mirà malament.

— Bé, teta, me'n vaig, que per ahí ve Flam Ferri...

— Eixe és pitjor encara...

— Això ho dius perquè no li has tocat els mugrons.

Hem arribat a un punt tan destrellatat d'antipolítica en el qual no ens hauria de sorprendre que la força més votada en les pròximes eleccions siga aquella que prometa camps de concentració i càstigs corporals per als polítics. I, en contra del que semblava més probable, no serà UPyD necessàriament qui ho faça.