“La fotocopia de una fotocopia de algo que es apócrifo”

Immediatament després de la publicació el mes de gener per part d'El País d'uns fulls de comptabilitat que es van atribuir a Bárcenas, els portaveus orgànics del PP (eixe triangle de l'horror i el destrellat format per Cospedal, Floriano i González Pons) van desenvolupar una línia de defensa que negava el seu contingut perquè es tractava d'unes fotocòpies dels originals.

Així, només aparéixer els papers, Cospedal no es va cansar en una entrevista ultramuntana de repetir que eren “la copia de una copia de una copia” o “la fotocopia de una fotocopia de algo que es apócrifo”. 

González Pons es va sumar a la festa: “Se nos ha acusado con fotocopias y declaraciones anónimas” i considerà els papers publicats com “la fotocopia de una fotocopia de unos apuntes”.

Floriano també havia de dir la seua i fins la setmana passada continuà el camí iniciat per aquells dos cervells del partit en considerar els paperets com “la fotocopia de unos papeles que nadie reconoce como suyos”.

D'altaveu d'este argumentari ha fet, sense la mínima vergonya i dia rere dia, el diari madrileny La Razón, que arribà a incloure en portada un article titulat “El TS sostiene que las fotocopias no sirven como «medio de prueba»”.

Doncs bé, ara que el director d'El Mundo ha decidit estirar de la manta i hem pogut (re)llegir en color allò que ja havia publicat El País, només hem d'esperar el nou salt qualitatiu en la defensa del PP que el trio Cospedal-Floriano-Pons i un agenollat Marhuenda vulguen donar al cas.

I fins que això arribe...

La foto és de http://de365en365.tumblr.com/