Funció

 

Tinc una clienta per la qual sóc incapaç de sentir cap mena d'empatia, tot i que les seues pretensions són, en principi, correctes i ajustades a Dret: està separada i l'home no li passa tota la pensió del fill ni es fa càrrec de les despeses a les quals el va obligar el jutge.

Entenc perfectament que, en una situació com l'actual, la seua vida no ha de ser fàcil, però de cap manera això justifica que em torture amb imbecil·litats, com ara la llet que pren el seu fill, cosa que ja ha fet.

Ha arribat a un punt en el qual sóc incapaç de dissimular que em resulta molesta per culpa de la impertinència amb la qual em parla i ella, que no és idiota del tot, ja se n'ha adonat, de forma que en lloc de vindre al despatx quan té nous rebuts impagats, senzillament deixa els papers a la bústia o els passa per sota de la porta.

Pensava que el destrellat màxim al qual podia arribar esta senyora és el que vaig viure en Nadal, quan em va telefonar per dir-me que s'havia gastat catorze euros en una disfressa de pastoret per a una funció escolar del xiquet i que volia reclamar la meitat a l'ecs!, però esta setmana la cosa ha anat a més: entre els rebuts impagats dels últims mesos que m'ha deixat a la bústia ha inclós el tiquet de la disfressa de l'obra escolar de fi de curs del nano, i ara he d'ampliar una demanda d'execució pels següents conceptes: “Disfraz infantil Pedro Picapiedra” i “Maza cavernícola 60 cm”.

I tot per un import de dotze euros i quinze cèntims.