Pàgines

▼

dimecres, 4 de setembre del 2013

HE/HA



 

 
A hora de dinar. Mon pare, la iaia i jo.

— Papà, este matí he comprat...
— No es diu “he comprat”— intervé la iaia.
— Ah, no? I com es diu? “He crompat”?
— No. Es diu “ha comprat”.

Em quede un segon pensant.

— No, iaia, es diu “he comprat”. Jo “he” comprat, tu “has” comprat, ell “ha” comprat...
— No, senyor.
— Que sí: jo “he” comprat i ell “ha” comprat.
— Això serà en castellà (!), perquè sempre s'ha dit “jo ha comprat una garba de cebes” o “jo ha'nat al sequer” o “jo m'ha menjat una cuixa de pollastre” o “jo ha pensat que ja toca canviar les flors del cementeri”.

Òbric parèntesi. Els exemples que posa la iaia formen part de realisme màgic de l'Horta de València. Tanque parèntesi.

— Bé. Comence: papà, este matí ha comprat...
— Veus com no era tan difícil.


3 comentaris:

  1. Anònim4 de setembre del 2013, a les 17:37

    Té raó la iaia.
    Un amic filòleg aquest estiu em tornà a retraure (i ja van mil) com podia parlar jo tan malament, parlant tant bé ma mare. I per seguir fusant en la ferida posa d'exemple:
    Que dius? escola o ascola? escala o ascala? i quan tota digna li dic que el primer, digué que doncs malament, que nosaltres eixes "e" les fem tan obertes si parlem bé, que el correcte és la segona, encara que escrit és la primera.
    El de "crompar" ja no sé, la mare també ho deia, imagine que és com no dir la jota ...

    Besos a la iaia :)

    ResponElimina
  2. Busca qui t'ha pegat5 de setembre del 2013, a les 18:43

    La iaia sí que fa la jota. D'una forma estranya, cert, però la fa.
    Compte amb els filòlegs, que no són de fiar!
    Gràcies per comentar :)

    ResponElimina
  3. Aurembiaix196919 de gener del 2014, a les 17:12

    Ei, que de filòlegs n'hi ha que sí que som de fiar (en temes de llengua). :)

    ResponElimina