—Ja
sé que he de posar-me al dia amb el deute, però si cobre 600 euros
al mes de pensió i el lloguer són 350, he de pagar 53 de llum i 25
d'aigua i, per si fóra poc, des que estos han arribat em toca
pagar 10 euros al mes en la farmàcia, em queda molt poc per a acabar
el mes.
—Poc
més de 150 euros, senyora Amàlia.
—I
amb això he de menjar 30 dies i ajudar al meu fill...
—Amb
això ajuda al seu fill?
—Ell
no treballa des de fa tres anys i ja no cobra ni el subsidi. Ha de
passar una pensió als fills i...
—Un
segon, i perdone perquè potser estic ficant el nas on no m'importa,
però s'ho ha mirat bé? Vull dir, ha provat a disminuir gastos,
aconseguir algun altre ingrés... perquè potser hi ha una altra
forma de quadrar els números.
—Fill,
tinc 71 anys i la casa on vivia amb el meu home ja se la quedà el
banc. Quina altra forma tinc de quadrar els números si no
tinc dèsset euros per a pagar una bombona de gas?
La
recuperació econòmica ens esclatarà en la puta cara.
Aquesta dona està vivint per sobre de les seves possibilitats...
ResponEliminaEl que no s'explica, és com viu.
ResponEliminaCuriós això de la bombona... es parla de pobresa energètica com si res, mentre a la terrasa de qualsevol baret, una estufa amb bombona crema i malgasta un gas que no para de encarir-se i que no produim a este país. No es trobem en una crisi econòmica qualsevol: http://youtu.be/WnzR81VTLd4
ResponEliminaGràcies a tots tres per comentar. De vegades la meua feina no és divertida com sembla.
ResponEliminaSalut!
Muy jodido tener que escuchar eso de una señora, con lo memo que soy yo me habria puesto a llorar
ResponEliminaMuy jodido tener que escuchar eso de una señora, con lo memo que soy yo me habria puesto a llorar
ResponElimina