Pàgines

dilluns, 28 d’abril del 2014

Pop (I)




Divendres, quan ja em retirava a casa vora les tres del matí, el mòbil em va vibrar a la butxaca. Era el missatge d'un xic amb el qual havia intercanviat uns quants missatges a través d'una aplicació per a lligar, però amb el qual no havia arribat a quedar.

Ell: ¿Qué haces?
Jo: Pues nada, llego ahora a casa. Con un par de copas de más...
Ell: Tú sí que sabes... ¿Y qué buscas?
Jo: A estas horas nada en concreto. Estoy abierto a propuestas. ¿Y tú?
Ell: Sexo.

Sí, estes coses solen funcionar així: un gasta eufemismes i l'altre no.

Jo: Ese plan me gusta.
Ell: Yo pasivo, mamón, viciosete, cañero... ¿te va?

Amb estes qualitats el xic es podria considerar un home del Renaixement.

Jo: Dicho así... Me va, claro.
Ell: ¿Te mola el popper?

Em quede pensant un moment abans de contestar.

Jo: Claro, ¿a quién no?
Ell: Tengo un poco, pero no sé si hará mucho.
Jo: Tú tráelo y ya veremos qué hacemos con él.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada