És
cert que fer primàries 1) obertes a la ciutadania (!), 2) per a tota
una llista completa (!!) i 3) per a una coalició de partits i de
gent independent (!!!) era una cosa ambiciosa i un poc boja i que ja
sabíem que alguns ens farien suar sang, però no em valen les
excuses i hem dir-ho clar: tot el que ha envoltat la negociació del
reglament (i el mateix reglament finalment aprovat) ha estat
esperpèntic i molts militants hem sentit vergonya.
Ara
bé, amb això ja sobre la taula, hem de saber donar als drames la
dimensió que veritablement tenen: mai vaig creure (ni en els pitjors
moments) que açò podria trencar la coalició, que alguns marxarien
o que arribaríem a eleccions sense candidats. De fet, a pesar
d'haver fet primàries, a pesar del reglament i, en definitiva, a
pesar de tot, encara tindrem candidat abans que el PP, que
l'anunciarà al febrer.
Tampoc
crec que el procés de primàries ens haja fet perdre vots o energies
i, ni tan sols, que haja difuminat la feina feta durant tota la
legislatura pels diferents càrrecs de la coalició, perquè encara
que part de la premsa dedique més tinta a les qüestions orgàniques
que a les institucionals, la ciutadania va per una altra banda.
Ara
estem en una situació completament diferent, i amb el reglament
digerit i assumit comença la festa: l'anunci de les candidatures,
l'arreplegada d'avals, la inscripció de simpatitzants i, finalment,
les votacions el dia 31 de gener per conformar les llistes locals i
autonòmiques.
I
tot això vindrà rodat, perquè ho farem des de baix, amb
generositat, sense imposicions i, sobretot, amb molt de trellat.
pOLISIA, HA SECUESTRADO A MI HAMIGO Y LE HAN PUBLICADO EN EL BLOJ
ResponElimina