Matí de dilluns

Dilluns passat vaig preferir quedar-me al llit que anar a treballar.

—Hauria d'anar al despatx.

—I jo hauria d'anar a classe.

Vaig passar el matí de dilluns al llit, en companyia, obviant les telefonades insistents dels clients al mòbil mentre gaudia del sexe primerenc d'una vetllada que havia encetat el diumenge a poqueta nit i d'una esquena coberta per una fina pel·lícula de suor que es tensionava quan mossegava el clatell.

Em va tocar fer memòria per a recordar l'última vegada que vaig dormir (literalment) amb algú tota la nit i vaig haver de retrotraure'm un any sencer, fins a l'incòmode llit d'un hotel de Palma.

Recuperar eixa sensació, la de dormir poc i malament però ben acompanyat, em va agradar tant que vaig repetir la nit de dijous i la nit de divendres i vaig desdejunar en companyia el matí de divendres i el matí de dissabte.

I, si no passa res, dimarts tornaré a dormir acompanyat i dimecres de matí tornaré a fer desdejuni per a dos.