Canvi d'actitud

ACTE I

—És que estic nerviosa.

Açò, indefectiblement, sol ser un mal començament.

—Has portat papers?

Òbric parèntesi. Els advocats, el primer que aprenem quan ens posem a treballar és a demanar papers, així en general. Tanque parèntesi.

La clienta comença a contar-me el cas des del seu punt de vista mentre jo pose en ordre els papers que m'ha portat.

—Vaig a perdre la casa i...

—Ací diu que vas estar treballant d'autònoma en 2010 (!) sense haver-te donat d'alta. És així?

—En este país sempre van a pels pobres.

—I també diu que la Seguretat Social et va enxampar i que et van demanar que ingressares les quotes que vas defraudar. Correcte?

—Com es nota que en este país les lleis les fan els rics.

—I que vas sol·licitar un fraccionament de la sanció i que et van permetre pagar 100 euros al mes, veritat?

—Com si això no foren diners...

—També diu que fa un any i mig vas deixar de pagar, que en febrer de l'any passat et van requerir novament i que en juny et van avisar que t'embargarien la casa. Totes estes coses te les van notificar personalment, veritat?

—Tampoc ho he llegit del tot...

—Puc saber per què no t'has menejat abans i has deixat que passen tots els terminis?

La clienta es queda pensant durant un segon i amolla.

—Estic molt nerviosa. Molt nerviosa.

ACTE II

—Sí, diga'm.

—Soy yo.

—Vaya.

Esta clienta té la gràcia de telefonar-me quan ha begut.

—Mire, perdone que le moleste, pero sólo quiero dejar clara una cosa.

—Dígame.

—No sé si usted lo sabe, y por eso se lo explico, pero yo estoy operada de un cáncer. Me quitaron un pecho y ahora no pienso renunciar a mis derechos humanos (!) porque mi marido, bueno mi exmarido, se haya liado con una panchita de los cojones que tiene dos tetas y un culo como una mesacamilla, porque ante todo soy una persona. ¿Me entiende usted?

ACTE III

En un altre moment de la meua vida, en lloc de dir «Tranquil·la, ho solucionarem» i «Claro que lo entiendo, señora. Es usted una persona» haguera enviat totes dues a pastar fang, però sembla que això de fer-me vell, de dormir amb un xic que m'agrada i d'alçar-me ben follat tants matins m'està canviant el caràcter.