E2015: el discurs de Pablemos

Fa uns mesos Pablemos va demandar Esperanza Aguirre per haver-los acusat de connivència amb el terrorisme. El dia previst per a l'acte de conciliació tocà suspendre les actuacions judicials perquè Juan Carlos Monedero no es va presentar davant el jutge degudament acreditat.

A l'eixida dels jutjats, però, va declarar: «Es lo que suelen hacer los partidos de la casta, que en vez de ir al corazón de las cosas utilizan cualquier argucia legal no para impedir los procedimientos, sino para retrasarlos» donant a entendre que la falta de representació processal d'una de les parts era imputable, justament, a l'altra.

Açò ho dic perquè este cap de setmana Pablemos ha celebrat a València un gran acte preelectoral i he pogut llegir moltes crítiques perquè els capitostos del partit (Errejón i el mateix Pablemos) no feren cap al·lusió a la realitat política valenciana i que es van marcar discursos en clau estrictament estatal.

Sorprén que sorprenga, realment, que algú se n'adone ara que el discurs de Pablemos és (i serà) únicament només en clau estatal i que allò que es diu a València val per a Càdis o Saragossa, encara que crec que això no és necessàriament criticable.

L'abstracció de les proclames i les generalitzacions no són involuntàries en el discurs de Pablemos, perquè quan esperes arreplegar el vot d'un espectre tan ample de l'electorat no tens un altre remei que diluir la ideologia i provar a acontentar el màxim nombre de votants.

Òbric parèntesi. Esta necessitat resulta encara més imperiosa quan no tens res palpable per a oferir a l'electorat perquè ni has governat ni has fet oposició a cap lloc. Tanque parèntesi.

Per això, no entenc les crítiques a les quals feia referència més amunt i pel que a mi respecta, m'és igual si Pablemos utilitza o no el valencià en la retolació dels actes, si els seus líders parlen de País Valencià o de Comunidad Valenciana, si tenen alguna idea de la realitat social del nostre país o si sona Al vent o un fado en acabar els seus actes públics, perquè personalment m'acontentaré si d'ací a eleccions aconsegueixen elevar el seu discurs i deixar de provocar vergonya aliena.

.