Mónica
Oltra ha repetit en tots els actes de campanya i precampanya el
mantra «Vull ser presidenta», i potser sembla agosarat voler ser
presidenta amb 14 o 15 diputats, però Oltra ha estat la primera a
entendre que la fi de les majories absolutes i l'arribada del
pluripartidisme ha canviat les regles de joc que fins ara hem patit.
Anit
a Levante TV vam gaudir d'un debat amb els candidats de set (!)
forces polítiques. Tret d'UPyDEP i, possiblement, d'Esquerra Unida,
la resta tenen garantida la presència a les Corts per a la pròxima
legislatura, de forma que l'escenari tan fragmentat que es dibuixa
obri les portes a quasi qualsevol solució de govern i esta situació
de pluralitat i de diàleg forçós dóna ales a la pretensió
d'Oltra.
En
principi, Compromís a València ho té més fàcil: la suma de Rita
i Ciudadanos no dóna majoria i algunes enquestes posen a Joan Ribó
com el candidat de l'esquerra més votat, per damunt dels socialistes
i de les candidatures sui generis de Podemos, de forma que
seria ell l'encarregat natural de liderar un acord de govern
alternatiu a la dreta.
Al
País Valencià, però, l'escenari per a Compromís és més
complexe: les enquestes posen el PSOE per davant, encara que es
deixen pel camí un terç dels diputats que tingueren en 2011.
Significa això que hauria de ser Ximo Puig el pròxim president de
la Generalitat? La pregunta és retòrica i la resposta ben senzilla:
per descomptat que no.
En
el nou escenari polític, els encarregats de liderar el canvi no
seran aquells que tinguen un vot més que els altres, sinó aquells
capaços de consensuar majories. En el millor dels casos caldrà la
suma de tres partits per a investir el nou president de la
Generalitat, i Puig, que a dures penes aconseguiria el suport dels
seus, no comptarà amb els vots de les noves forces que entraran a
les Corts.
El
debat d'anit fou revelador en eixe sentit: mentre alguns es tiraven
els trastos al cap (UPyDEP a Ciudadanos, Ciudadanos a Podemos,
Esquerra Unida a Ciudadanos), ningú va gosar a alçar la veu a
Oltra, que va arraconar Fabra contra les cordes i va llançar
propostes per al consens.
No
sé si Mónica serà presidenta a partir del diumenge, però el que
tinc clar és que ja actua com si ho fóra.
.
M'he perdut. Dones per bo a Joan com alcalde a València per ser, prediuen algunes enquestes, la força menys de dretes més votada però eixa mateixa lògica no la vols aplicar a Mónica. Serà que és tard i no tinc el cervell per a anàlisi tan complexes com l'escenari que sembla que s'obrirà el 25M. Espere el post post-electoral
ResponEliminaJordi, Ribó serà alcalde no perquè tinga més vots que Calabuig, sinó perquè, com Mònica, serà capaç de consensuar majories.
ResponElimina