Immediatament
després de la publicació el mes de gener per part d'El País
d'uns fulls de comptabilitat que es van atribuir a Bárcenas, els
portaveus orgànics del PP (eixe triangle de l'horror i el destrellat
format per Cospedal, Floriano i González Pons) van desenvolupar una
línia de defensa que negava el seu contingut perquè es tractava
d'unes fotocòpies dels originals.
Així,
només aparéixer els papers, Cospedal no es va cansar en una
entrevista ultramuntana de repetir que eren “la copia de una copia de una copia” o “la fotocopia de una fotocopia de algo que es
apócrifo”.
González
Pons es va sumar a la festa: “Se nos ha acusado con fotocopias y
declaraciones anónimas” i considerà els papers publicats com “la fotocopia de una fotocopia de unos apuntes”.
Floriano també
havia de dir la seua i fins la setmana passada continuà el camí
iniciat per aquells dos cervells del partit en considerar els
paperets com “la fotocopia de unos papeles que nadie reconoce como suyos”.
D'altaveu
d'este argumentari ha fet, sense la mínima vergonya i dia rere dia,
el diari madrileny La
Razón,
que arribà a incloure en portada un article titulat “El TS sostiene que las fotocopias no sirven como «medio de prueba»”.
Doncs bé, ara que
el director d'El Mundo
ha decidit estirar de la manta i hem pogut (re)llegir en color allò
que ja havia publicat El País,
només hem d'esperar el nou salt qualitatiu en la defensa del PP que
el trio Cospedal-Floriano-Pons i un agenollat Marhuenda vulguen donar
al cas.
I fins que això
arribe...
2 comentaris:
m'hauria agradat vore la següent part del vídeo... el com explica el que ha passat xDD
i després diran que en color tampoc val, que ha de ser en 3D
Publica un comentari a l'entrada