Divendres de vesprada em va escriure al perfil de Gaydar un paio que resultà ser de la meua mateixa promoció de Dret i, encara no sé ben bé com, després de repassar lleugerament les nostres trajectòries professionals, acabà al meu llit.
El xic m’anuncià que s’acontentava amb practicar-me una fel·lació, tot i que feu ús d’una terminologia tan fastigosament ordinària que em posà els pèls de punta:
- ¿Tienes un bibe con leche calentita para mí? -m’amollà com si escoltar eixes paraules pogueren provocar excitació en algú que no siga un tarat.
Òbric parèntesi. Independentment d’eixe incident, tothom estarà d’acord amb mi en el fet que, amb els temps que corren: amb unes dones cada dia més exigents i amb uns gais cada dia amb parafílies sexuals més estranyes, de tant en tant no ve gens malament tombar-se al llit i, senzillament, deixar-se fer sense que l’altra part et demane res. Tanque parèntesi.
La fel·lació anava perfectament, i quan s’apropà el moment del clímax vaig advertir, com ha de fer sempre un cavaller:
- Creo que me voy a correr...
Però el meu company de promoció posà una cara tan viciosa que em costarà anys d’oblidar i digué:
- Te he dicho que quiero todo el bibe, así que dame lechita.
Reòbric parèntesi. Sí, ja sé que la majoria de la gent considera esta fília una porcada, una indecència i un pecat molt gran, però és que la psique humana és molt complexa i ha d’haver de tot: també tarats imprudents que els agrada el gust de la lletada. Tanque parèntesi.
Em vaig escòrrer i vaig comprovar que el meu convidat tenia la boca plena, com un hàmster quan menja pipes, i li vaig dir/advertir:
- Ni se te ocurra tirar eso al suelo. Un segundo y traigo papel.
Li vaig apropar un tros de paper de cuina, es va torcar la cara i, assenyalant el paper amb l’altra mà, em preguntà:
- ¿Te importa si me llevo esto?
I no vaig ser capaç de contestar: em vaig limitar a obrir la porta i dir-li adéu.
El pitjor de tot, però, és que este paio continua amb la mateixa nóvia que tenia en la facultat.
A la imatge Heidi Klum per a la campanya Why milk?
Amb lo fàcil que és tot cap a dins i au.
ResponEliminaOstres Rasoir! "creo que tienes un gran dolor dentro de ti...", "dame tu bibe con lechita".
ResponEliminaAquests diàlegs semblen un encreuament entre una soap opera llatina i una pelicula X del Dinio...
Em sembla que t'ha arribat el moment de pujar una mica el llistó!
:)
...1 de desembre...dia internacional de la SIDA...
ResponEliminapel coleguilla "lechero":
http://www.youtube.com/watch?v=9-LlcM85H4I&eurl=http://bajoelsignodelibra.blogspot.com/
comtessa: potser no li agrada el sabor...
ResponEliminamiquelet: si jo vull pujar el llistó... però tu no estàs disponible :P
roger: sí, el lleter no té massa cap... potser el vídeo li fa pensar, o potser no :S
tens tot el permís per robar les fotos...em fa ilu i tot!
ResponEliminaHi ha fetitxistes de tot tipus. Tinc un amant que durant, cada vegada que ens embolicavem, intentava quedar-se el meu sostén o les bragues, de record...
ResponEliminaciber-besets mentre em faig un poliol (sóc més d'infussions que de llet calenteta)
Ils sont fous ces jeunes gens!
ResponEliminaM'ha encantat el teu relat tant fresc i tant calent a l'hora.... Mmmmm ja m'ho imagino...
ResponEliminaI encara volia afegir que m'agrada la sinceritat amb la que escrius i no te n'amagues d'explicar històries de relacions amb homes, que a hores d'ara no sé si son inventades per pura literatura eròtica, o si és que realment són reals i tu n'ets el protagonista. Si és així t'admiro per la teva sinceritat i la teva franquesa. M'agradaria conèixer-te personalment
ResponEliminaMoltes gràcies pel teus comentaris, Salvador!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina