Ahir de vesprada el bomber es plantà de nou a casa, gairebé sense avisar, amb l’excusa que el convidara a un café.
Només obrir la porta, li vaig informar que estava una mica refredat i el seu interés canvià súbitament:
- Haver-ho dit abans -digué de mala gana.
‘No haver vingut sense avisar, cabró’ vaig pensar.
Es passà l’estona erràtic, nerviós i immediatament després de beure’s el meu café m’amollà que havia de marxar.
- Què? Has vingut només pel café? -vaig preguntar.
- És que estàs refredat, i no vull que me’l contagies.
En escoltar les paraules del puto bomber em van entrar ganes d’esternudar-li a la cara i vaig lamentar que no existeixca un punt intermedi entre la perversió obscena del regidor del PP i l’aprensió escrupolosa del bomber.
És tan difícil trobar un punt d’equilibri o almenys algú prou equilibrat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada