Cristofòbia? Sí, senyor

Els que practiquem l’ateisme més recalcitrant estem d’enhorabona: estes últimes setmanes han tingut un gran ressò mediàtic algunes iniciatives particulars relacionades amb l’exhibició pública de símbols religiosos.

Si primer fou una sentència que obligava les escoles públiques lleoneses a retirar els crucifixos de les aules, pocs dies després vam saber que agents de la Guàrdia Civil reclamaven el mateix per a les seues dependències.

Estes mesures, que troben empara en el fet que la Confederació Ibèrica de Nacions s’autoconsidera un estat aconfessional, han provocat la ira més rabiosa de la jerarquia catòlica, la qual s’ha permés el luxe de considerar que la societat està malalta i que pateix de cristofòbia.

Doncs bé, per si l’Església catòlica no tinguera prou amb la indiferència més absoluta que provoca en la societat civil amb anuncis com el que el Vaticà feu ahir, esta indiferència serà ben aviat pura i dura bel·ligerància.

I és que el Vaticà ha decidit oposar-se a la proposta que farà la Unió Europea a l’ONU per demanar la despenalització de l’homosexualitat a tot el món.

A la proposta de la Unió Europea no es demana ni el reconeixement de cap mena d’unions civils ni tampoc la fi de la discriminació que pateixen els gais de mig món. No: només se proposa que els més de 90 estats que encara castiguen el fet de ser homosexual, fins i tot amb la pena de mort com fa Iran o Aràbia, eliminen estos fets típics dels seus codis penals.

El Vaticà, però, considera que demanar a la comunitat internacional que respecte la llibertat i la vida d’aquell que és diferent podria implicar noves discriminacions.

En unes altres circumstàncies podria indignar-me, blasfemar i amenaçar amb botar foc a l’església del meu poble, però no crec que faça falta, ja que l’Esglèsia Catòlica fa temps que s’ha convertit en la principal causa d’ateisme.

De nou: amén.