Balanç de 2mil8

Abans d’emprendre les aventures que em té reservades 2mil9, tinc ganes de fer un resum d’allò que 2mil8 ha suposat des de diferents punts de vista.

A nivell professional, a l’octubre vaig abandonar el despatx on em prostituïa i vaig prendre la determinació de treballar per a mi mateix, la qual cosa em permetria fixar els meus mètodes de treball i prioritats i, sobretot, no supeditar el meu creixement professional a les ocurrències de qui era el meu cap a l’antic despatx. És massa prompte per fer una valoració mesurada i ponderada, però fins el moment estic content amb la decisió que vaig prendre ara fa tres mesos.

Des d’un punt de vista personal, 2mil8 ha estat l’any de RasoirHouse, un gran projecte al qual he destinat la gran part de les energies i expectatives amb què he comptat i que durant l’any que ha acabat ha rebut l’impuls definitiu, de forma que en els pròxims mesos es veurà convenientment finalitzat.

Però 2mil9 no serà només l’any de RasoirHouse, ja que un altre projecte ocupa el meu pensament i fa reviscolar les meues il·lusions. Es tracta d’un projecte respecte del qual encara vull mantindre un prudent silenci. Tindrem més notícies ben prompte.

A nivell sentimental, vaig iniciar l’any amb la ressaca d’una ruptura recent i dolorosa, mal asumida i massa poc racionalitzada, que em feu sobredimensionar el dolor i el sentiment de pèrdua, i de la qual em va costar massa temps refer-me.

A banda d’això, 2mil8 no ha tingut cap sentit: m’he embarcat sistemàticament en pseudorelacions que no m’han portat enlloc i de les quals no he tret cap profit i que només m’han servit per a obtindre un bon grapat d’orgasmes fàcils.

En eixe sentit, inicie l’any amb dos follamics tan eficaços com insulsos: Ulls Blaus i l’informàtic tan bona persona que em fa sentir miserable. Però ni un ni l’altre tindran massa recorregut en 2mil9.

Per últim, en pocs dies Matt i qui ací escriu celebrarem el nostre primer aniversari de convivència: un any de llargues passejades, d’hores de sofà, de malcriar i de consentiment mutu. En definitiva, doncs, un any de companyia.

Ara sí: 2mil9, t’espere amb els braços oberts.