Benvingut 2mil9

He encetat l’any nou amb tres dies i tres nits amb molt bona companyia però en un ambient desolador: a un alberg rural que semblava un camp de concentració a la vall més pelada i freda de Conca, envoltat de dos abocadors clandestins i un heliport (!) i amb un ramat d’ovelles a la parcel·la d’enfront.

Les hores han passat entre alcohol, llargues i infinites partides de pòquer i conversa distesa sobre les virtuts de l’hortofília anal i la zoofília.

El més fort de digerir, però, ha estat la gastronomia manxega, ja que crec que en menys de 72 hores he menjat animals de deu o dotze espècies diferents, alguna de les quals supose que s’ha pogut extingir.

El pitjor de tot ha estat menjar algunes parts en qüestió, com ara la careta de porc per a sopar, que resultà ser una massa amorfa de greix i pell -i algun pèl- extreta directament de la cara del porc.

- Estic començant a notar com el greix s’addereix a les artèries... no hi ha res més lleuger per desembafar-me una miqueta?

- Tranquil, Martí, que també hem comprat cansalada i embotit.

Comence l’any, doncs, amb una úlcera d’estómac i amb el propòsit d’aprofundir en el vegetarianisme.

Benvingut 2mil9.