Una de les últimes meravelles que ens ha proporcionat la televisió anglesa és la minisèrie Dead set, que consta només de cinc capítols de poc més de vint minuts.
El plantejament de la sèrie és força interessant: al Big Brother és nit d’expulsió i tot està gairebé preparat: els concursants fent l’imbècil, el plató ple de llums, el públic congregat a l’eixida de la casa i la presentadora -la vertadera presentadora del Big Brother, Davina McCall- a punt de rebre la concursant expulsada de la nit.
Mentre tot això té lloc als estudis, al món real s’estén una pandèmia que amenaça la supervivència de l’espècie humana, ja que, en poques paraules, uns homes es mengen els altres sense cap tipus de mirament: a mossos.
En poques hores el món està completament infectat, tret de la casa de Big Brother, que roman -com sempre- aliena a la realitat, de forma que esdevé l’únic lloc segur on escapar dels atacs dels altres humans.
La metàfora és òbvia, ja que fa referència a la cita de Hobbes homo homini lupus (en cristià: l’home és un llop per a l’home), barrejada amb una crítica ferotge a la televisió sensacionalista, i que ens deixa fabuloses perles d’humor negre, com quan el productor de Big Brother assassina la presentadora davant la mirada aterrida d’una concursant que li retreu la seua acció i s’excusa:
- Vaig ser jo qui la va contractar per al programa, així que puc assassinar-la si vull.
La minisèrie, doncs, a més de mostrar-nos la misèria de la televisió i un fum d’imatges plenes de sang, violència i budells, delectarà l’espectador amb un somni prou recurrent per a aquells que ens agrada la televisió: assassinar Mercedes Milá.
ai, xico, que agressiu estàs hui!! A mi m'agrada Mercedes Milà!! Queda amb algun follamic i desestressat :P
ResponEliminaciber-besets milaneros
pobra dona!
ResponElimina