Un divendres de realitat fictícia

Ahir vaig passar la vesprada amb el xiquet andalú a casa: vam xarrar una estona, vam compartir llit i el vaig despatxar abans de sopar.

Mentre li obria la porta de casa m’amollà que tenia una sensació estranya, que no se sentia reconfortat i que no entenia ben bé què estava passant entre nosaltres.

No vaig saber què contestar, ja que per primera vegada en molt de temps em sent una mica confós respecte a allò que tinc i allò que vull en realitat i, sobretot, entre allò que vull i allò que espere de la vida i, en concret, d’una relació.

En lloc de provar a tranquil·litzar-lo, em vaig limitar a recomanar-li descans i assossec, i, encara no entenc per què, abans de tancar la porta vaig ser jo qui es va sentir abatut.

Vaig intentar deixar enrere la malenconia d’un divendres casolà amb la pel·lícula Frost/Nixon, en la qual Ron Howard ens narra els detalls de l’entrevista que el pitjor president dels EUA -amb el permís de Bush- concedí en 1977 al periodista David Frost, la qual es convertí en l’únic judici públic contra l’expresident nord-americà.

Però per si no tenia prou amb esta nova dosi de ficció real, abans d’entrar al llit em vaig topetar, com qui no vol la cosa, amb un vídeo de l’Xtube que tornava a jugar amb la frontera entre versemblança i imaginació: dos joves universitaris suposadament heterosexuals, que pertanyen a una d’aquelles germandats que es bategen amb lletres de l’alfabet grec, se sotmeten a una mena novatada clarament homoeròtica al crit de Are you chicken?

El vídeo, terriblement excitant i morbós, deixa en l’espectador el gran dubte: es tracta en realitat de dos joves heterosexuals carregats de marihuana que entren al joc homoeròtic o són senzillament dos actors que es fan passar per allò que no són?