La guàrdia de dijous em deixà al llarg del dia un reguitzell de casos infames, entre els quals destaquen dos paios borderline que van decidir furtar un portàtil i una càmera digital del Media Markt i un menor d’edat acusat de fer pintades a la façana d’una casa.
Quan pensava que la nit seria tranquil·la i plàcida, i que la meua carrera mai s’ha d’enlairar amb casos tan inefables, em van avisar per un cas de violència domèstica i divendres em vaig haver de fer càrrec de la defensa al jutjat d’un home d’uns 60 anys que havia deixat la dona plena de blavures perquè se li havia oblidat pagar el rebut de la llum i Iberdrola els havia tallat el subministrament elèctric.
Després de parlar amb la jutgessa i amb el fiscal encarregat del cas em vaig entrevistar amb el meu client als corredors del jutjat:
- Siento decirte que las lesiones que presenta tu mujer son bastante graves y que además has quebrantado la orden de alejamiento que ya tenías por una denuncia anterior, por lo que el fiscal ha solicitado una pena de prisión de seis meses, aunque sólo cumplirías cuatro si nos conformamos con la pena propuesta.
Em va mirar amb els ulls injectats en sang i m’amollà:
- ¿Sabes qué te digo? Que cuando salga la voy a matar.
Vaig prendre aire, perquè malauradament ja estic acostumat a escoltar frases de l’estil, i vaig aconsellar:
- Ni se te ocurra decir eso ahí dentro. Haz el favor de no complicarlo más.
Un cop a dintre de la Sala , la jutgessa començà:
- Antes de tomarle declaración quiero decirle que ha tenido usted muy mala suerte, caballero. Y no sólo porque le haya tocado yo de jueza, sino porque cuando usted hablaba con su abogado, he podido escuchar cada palabra que ha dicho desde el mostrador del juzgado y lo voy a hacer constar en la declaración.
- Pero es que... -provà a interrompre el meu client.
- Y ahora, caballero, me cuenta usted todo lo que quiera.
El client isqué del jutjat directe a la presó de Picassent, per complir els quatre mesos que li van caure i jo vaig marxar a casa amb la sentència encara calenta a la mà, sense poder dissimular la satisfacció que, de tant en tant, dóna perdre algun cas.
Imatge de Roger. Visiteu el seu format!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada