Cercles concèntrics

Fa temps un amic em contava que havia conegut un xic que li agradava molt, però es queixava perquè la meitat dels seus amics se l'havien follat abans que ell.

- Home, arribats a este moment de la pel·lícula no esperaràs trobar una verge? -li vaig preguntar amb la intenció de treure-li foc a la qüestió.

- Clar que no, però una cosa és una verge i una altra que conega tots els meus amics abans de presentar-los. 

 

El meu amic tenia la sensació d'haver optat per un producte usat, però més enllà dels prejudicis sobre els polvos de segona (tercera o quarta) mà, és ben cert que a una ciutat com València determinats cercles socials són tan estrets que ni el proverbial camell bíblic gosaria a passar-hi.

Un exemple paradigmàtic de cercle estret és el gai menys convencional, format per aquells que sempre hem menyspreat l'ambient com a forma d'oci i hem buscat alternatives a locals on la música és infame i els clients habituals ben bé mereixerien una lapidació pública.

Per a esta xarxa social de gais no integrats en l'establishment (i més encara per als integrats) la teoria dels sis graus de separació resulta excessiva i podríem relacionar tots els membres amb només un grau de separació: si A folla amb C és perquè B li'l presentà a C a la discoteca Làtex quan encara follava amb A, després d'haver-se conegut una nit a Piccadilly. 

I és que podem no ser tan convencionals, però follar ens agrada com al que més.

El més greu de tot, és que a València existeixen un fum d'altres cercles de diàmetre reduït, com ara el d'aquells que hem optat per aterrar a la xarxa en valencià, de forma que la blogosfera valencianoescrita és com una reunió de gais valencians, en la qual en lloc de conéixer la resta perquè en algun moment donat has compartit llit, ho fas perquè algun bloc que llegies enllaçava amb un altre que et resultà interessant: és exactament igual que el cas anterior, però sense el risc de contreure cap malaltia de transmissió sexual. 

 

Si a este segon cercle li afegim un segment de l'anterior, li posem una mica de disseny i molta política i compromís i encara més irreverència, i ho adobem tot amb una mica d'esperit faller -en el sentit menys despectiu de la paraula- el resultat serà Pica'm, un magazín que compta amb destacats col·laboradors de la blogosfera valenciana i al qual un servidor ha estat convidat a afegir-s'hi. 

 

I molt gustosament, eh.