Converses per riure

Els valencians que encara gaudim de cert esperit crític tenim dos opcions davant la transcripció la setmana passada d'unes converses entre el cada dia menys Honorable Francisco Camps i una persona que porta per àlies El Bigotes (sic). 

 

Estes dues opcions serien o bé fer-se l'indignat pel nivell al qual està rebaixant el nostre President (i la resta d'implicats, sobretot l'inefable Ricardito Costa) la imatge de les nostres institucions o bé prendre-s'ho com una broma.

Donat que ja estic cansat de sentir-me ofés, atacat i avergonyit per aquells que ens malgovernen i que cada cop que m'indigne arrugue el front i marque més línies d'expressió, he decidit optar per la segona opció que em queda: prendre-m'ho com una broma i riure.

Així, cada cop que repasse la transcripció de les converses i imagine el cavaller Bigotes llepant d'una forma humiliant el cul del President, que fa ús d'un llenguatge impropi de qui és capaç de no perdre's una processó a qualsevol racó del País, i a la seua dona meravellada per la generositat dels seus regals, no puc evitar riure i somriure i dubtar sobre si algun dia coneixerem a fons tots els detalls d'esta història tan freak, tan surrealista i tan bizzarra.

Si algú es pensava que el PP valencià havia tocat sostre i que no era possible superar aquella idea destrellatada d'oferir Educació per a la Ciutadania en anglés i l'atac general a l'educació pública o la dèria dels populars per combinar els esdeveniments internacionals i el trencadís blanc de Calatrava amb el desmantellament dels serveis públics del País o les cimeres amb la Regió de Múrcia i els obstacles a la normalització lingüística estava molt equivocat: i és que hem arribat a un punt en el qual fins i tot la corrupció del PP valencià fa riure.

I tampoc ens va tan malament, veritat?