De rates

Molts han pogut pensar que l'espantada protagonitzada la setmana passada per Rosa Aguilar, que ha saltat de l'ajuntament de Còrdova a la Junta d'Andalusia i, per tant, d'Izquierda Unida al Partit Socialista andalús, és una actitud pròpia d'un rosegador i no d'un polític conseqüent i íntegre.

Les rates no són només uns dels animals més odiats per la gran quantitat de malalties que porten, sinó una espècie amb un instint de supervivència més que accentuat. És per això pel que es diu que les rates són les primeres en abandonar un vaixell quan és a punt d'afonar-se.

Este tret, que molts vinculen amb la covardia, ben pensat és indicatiu d'una intel·ligència gairebé humana, d'una capacitat innata d'adaptació i d'unes ganes de viure (i de sobreviure) fantàstica.

El vaixell d'Izquierda Unida fa massa temps que va a la deriva, sense cap persona capacitada per endreçar el rumb de la que fins ara ha estat la tercera força política espanyola, i dic fins ara perquè amb tota probabilitat el partit de política ficció de Rosa Díez superarà en vots IU en les eleccions europees de juny.

A més de viatjar sense rumb, IU en general i Esquerra Unida del País Valencià en particular, han posat en evidència en els últims anys un comportament suïcida, caníbal i caïnita que ha acabat per desil·lusionar el votant i per sumir el partit en una depressió col·lectiva.

El caïnisme és un comportament que té lloc, sobretot, entre espècies d'aus rapinyaires i que suposa que el pollet més gran elimina els germans menuts per assegurar la seua pròpia supervivència. Pot semblar cruel i despietat, però la natura és així i els resultats són positius per a l'espècie.

En política, però, la utilitat del caïnisme és inexistent, com ha posat de relleu l'experiència a l'esquerra del PSOE al País Valencià i, en lloc de millorar l'espècie mitjançant la selecció natural d'individus, ha acabat per sumir les expectatives polítiques de l'esquerra en el fang i per portar els diferents partits a una situació crítica de perill d'extinció.

Rosa Aguilar podrà ser considerada una rata per haver abandonat a la seua sort el vaixell on viatjava just quan és a punt d'afonar-se, però no puc evitar preguntar-me si un cop amb l'aigua al coll el millor no és pegar a fugir.