Pintant

Feia dies que sabia que passaria tot el dissabte i tot el diumenge tancat amb mon pare al pis on encara visc, ultimant els detalls de l'imminent trasllat a RasoirHouse (és qüestió de dies!) i pintant les parets perquè la futura inquilina el trobe en (les millors) condicions.

Esta idea m'ha torturat durant tota la setmana ja que no hi ha al món prou globus rojos per asserenar-me, de forma que divendres vaig decidir aprofitar la nit que tenia per davant i entregar-me amb delectació al consum d'alcohol: estava convidat a un sopar de lliurament de premis culturals en els quals havia participat en qualitat de jurat.

Òbric parèntesi. Ja sé que pot resultar esmussador imaginar que una persona com jo puga formar part d'un jurat d'uns premis culturals, però he de confessar que si vaig acceptar el càrrec va ser només perquè espere que en la propera edició siga jo el premiat. Tanque parèntesi.

La nit, que vaig començar de forma més o menys relaxada, acabà a les cinc del matí al carrer, en companyia d'amics i d'algun càrrec públic, amb una evident i manifesta afectació alcohòlica, sobretot quan vaig revetllar algunes fel·lacions polítiques que se suposava que eren secretes.

De la vetllada, però vaig traure dues coses: una invitació per a la boda gai d'un regidor a finals de juliol i una considerable ressaca el dissabte de matí, que només feu que empitjorar quan a les nou del matí mon pare entrava a ma casa, m'allargava un rodet i em deia:

- Alça't gos, que tenim molta feina per davant.

I jo només volia morir.