Arriba las manos

La guàrdia d'ahir (i diversos incidents a RasoirHouse sobre els quals preferisc passar de llarg) han fet que, tot i que hui encara és dimecres, ja tinga ganes d'iniciar una espiral d'autodestrucció estupefaent típica de qualsevol cap de setmana. 

 

A més del típic cas de violència de gènere que apareix indefectiblement en totes les guàrdies (en este cas amb accent ucraïnés) he hagut d'assistir a la comissaria un cavaller acusat d'assetjament sexual a una xiqueta de 12 anys, a la qual oferia diners a l'eixida de l'escola déu sap a canvi de què.

Per sort, els advocats del Torn d'Ofici no només vivim dels delictes contra la llibertat sexual, sinó que de tant en tant ens trobem amb casos contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic com el que em va ocupar ahir a mitja vesprada.

En arribar a la caserna de la Guàrdia Civil em va rebre el meu agent instructor favorit: un jove amb careta de ratolí i ditets curts que sempre porta l'uniforme amb una talla més gran del que seria necessari.

- Tenemos un atraco a mano armada en el Banco de Valencia -m'informà mentre m'obria la porta que dóna al corredor dels calabossos i continuà: El detenido tiene unos sesenta años y es un atracador profesional al que hacía tiempo que habíamos perdido la pista.

Vaig estar temptat de fer una broma i preguntar si era El Solitario de l'Horta de València, però vaig preferir callar perquè el meu agent favorit no és conegut pel seu sentit de l'humor.

- El detenido se presentó en el banco a media mañana -continuà informant mentre m'allargava una còpia de l'atestat-, preguntó por el director de la sucursal y como había salido a almorzar le esperó en la calle.

La història començava a posar-se interessant, sobretot per l'estil narratiu de l'agent: sistemàtic i precís.

- Cuando llegó el director le hizo pasar a su despacho y allí le pidió tres mil euros.

- Un segundo, agente -vaig interrompre: ¿atracó al director en su propio despacho?

- La historia es un poco más rara: una vez en el despacho, el detenido le dijo al director que quería tres mil euros, y cuando el director empezó a enumerarle los productos financieros del banco para concederle un préstamo, el detenido se subió un poco la camisa para dejar entrever que llevaba una pistola en la cintura y le dijo que no quería ningún préstamo, que ya tenía muchos, y que quería que el banco le regalara los tres mil euros, como si se tratara de un juego de sartenes.

Em vaig quedar callat mentre provava a reproduir mentalment l'escena i abans de preguntar res, l'agent va resoldre el cas:

- El director le llevó el dinero y el detenido salió del banco con los tres mil euros en un sobre.

- ¿Así, sin más? ¿Y cómo lo han identificado y detenido tan fácilmente? -vaig preguntar estranyat.

- Eso ha sido lo más divertido, letrado: resulta que el detenido ha sido cliente de este banco toda su vida y el mismo director nos ha traído una fotocopia del DNI del detenido porque hace unos meses solicitó un pequeño préstamo.

- ¿Me está diciendo, agente, que este hombre atracó su propio banco a cara descubierta? -vaig preguntar incapaç de creure'm la història.

L'agent va somriure, es recolzà a la cadira i amollà:

- ¿Es el sueño de cualquiera, verdad, letrado?