Pàgines

dimecres, 17 de juny del 2009

Garoña que Garoña

No cal ser Maquiavel per saber que un bon governant no només ha de conéixer l'opinió pública, sinó que ha de controlar-la i, sobretot, ser capaç de crear allò que es coneix com estat d'opinió.

Ho sabem perfectament els valencians, ja que gràcies al nostre Govern i a la propaganda institucional vivim convençuts que l'aigua de l'Ebre és nostra, que l'America's Cup i la Fórmula 1 són esports tradicionals valencians o que és completament normal que un president autonòmic estiga imputat a un cas de corrupció.

El Govern socialista de la Confederació Ibèrica de Nacions, en canvi, ha tornat a posar en evidència amb l'afer de la central nuclear de Garoña que té un greu problema de comunicació, ja que, fins que ZP ha anunciat que el Govern la xaparà -i de quina forma!- ha deixat que la caverna i que aquells que venen la seua opinió a les empreses energètiques a canvi de quatre duros hagen portat el timó d'un fals debat sobre l'energia nuclear.

ZP ho tenia tot de cara per tancar Garoña en 2011 sense alçar cap polseguera: la central només suposa el 1,4% de la producció energètica espanyola, té més de quaranta anys i, per si fóra poc, ho portava el PSOE al programa electoral.

Però en lloc de fer l'anunci del tancament i anunciar, també!, mesures concretes per garantir l'ocupació de la zona i l'estalvi energètic, ZP ha deixat que durant setmanes la premsa conservadora haja llançat un discurs trampós i mentider sobre les suposades bondats de l'energia nuclear, com ara que no ens fa dependre de l'exterior, com si Burgos fóra una potència mundial productora d'urani!

ZP torna a arribar tard i malament, amb un discurs pusil·lànime i sense saber ben bé què fer.

Y asín les va.


1 comentari: