Cinquena parada estiuenca: misogínia d'anar per casa

Per fer front a una relació d'una forma raonada, sana i serena el millor que es pot fer és justament allò que no faria una dona, perquè conéixer les neures i les fòbies femenines és el millor manual per evitar fer malbé una relació, siga quina siga la seua classe o natura: fer el contrari del que fan les dones hauria de garantir l'èxit d'una relació.

En estos moments, el meu festeig amb el xurret ha arribat a un punt en el qual em tempta la idea de parlar-ne amb ell. De parlar de la nostra relació, s'entén.

I crec que ha estat un contagi en tota regla: les meues amigues tenen per costum malbaratar les seues relacions amb manifestacions tipus: 'en quin punt estem?' o 'crec que hem de fer de la nostra una relació tancada' o 'sembla que no t'importe tant com els teus amics'.

Esta estúpida i absurda idea, però, ha estat ràpidament descartada perquè sóc de l'opinió que com menys es parle d'una relació millor aniran les coses: les relacions cal viure-les i gaudir-les. I punt.

Malgrat això, com deia, últimament una veueta m'ha rondinat al cap la idea de fixar els termes de la relació que mantinc amb el xurret i potser siga perquè estic fent front a esta relació d'una forma neuròtica i histèrica*, exactament com ho faria una persona amb vagina.

I no, no vull fer-ho amb així, perquè a mi m'agrada portar les relacions d'una forma lleugera, despreocupada i sense neurosis ni obsessions: en definitiva, com un home.

Imatge de R. Robinson

* 'Histèria' deriva del grec hystéra, que significa 'matriu' -d'ací el mot 'histerectomia': extirpació de l'úter- perquè els grecs consideraven que esta malaltia nerviosa afectava només les dones. Misogínia clàssica, doncs.