Quan vaig encetar l'estiu només tenia un viatge tancat: tornar a Menorca i perdre el sentit en les festes de Gràcia de Maó, durant la segona setmana de setembre.
En canvi, este estiu he fet dues escapades més amb les quals no comptava i que han servit per conscienciar-me, encara més, de la unitat de la Confederació Ibèrica de Nacions com un ens amorf i estrany: la primera escapada tingué lloc la segona setmana d'agost a terres catalanes amb el meu xurret i esta última setmana del mes l'he passada a una gran nació d'aldees i eucaliptus: Galícia.
En companyia d'un parell d'amics, vam improvisar una escapada a les Ries Altes, fixant el campament base a Viveiro, un poblet situat estratègicament a la comarca d'A Mariña i que ens permetia desplaçar-nos per tot el Nord gallec sense massa esforços, de forma que en pocs dies hem visitat Mondoñedo i Ribadeo, just a la frontera amb Astúries, Ortigueira i O Barqueiro i les seues platges, les ciutats d'A Coruña i de Santiago, així com Malpica i Camariñas a la Costa da Morte i la ciutat de Lugo, més a l'interior.
La impressió general del visitant és que Galícia és un país pobre, sobresubvencionat amb fons europeus, en el qual es menja i es beu estupendament sense gastar-se massa euros, com si els polps i el marisc cresqueren als eucaliptus i les vaques donaren ribeiro i albariño i no pas llet.
Quan tornàvem de Santiago, el gps ens jugà una mala passada i vam acabar perduts al mig de les muntanyes, en un lloc indeterminat en la frontera entre les províncies d'A Coruña i de Lugo, envoltats del no res i sense un rumb massa clar, quan ens vam topetar amb una jove que pasturava un ramat de vaques i un parell d'egües i vam decidir baixar del cotxe i establir conversa:
- Se llama Elena porque nació el día que se casó la Infanta -ens anuncià la jove mentre acaronàvem l'egua.
- ¡Anda! Y además le tiene un aire a la familia real... -vaig fer broma i la jove aldeana va riure.
- Es muy buena y se suele portar bien, aunque también hace de las suyas: tiene días malos.
- Vaya, igualito que la Infanta, que también hace de las suyas: recuerda, cielo, que ella se casó con Marichalar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada