Gürtel ( i ja en van...)

Des del primer moment que es feren públics els primers 17.000 fulls del sumari de la trama Gürtel, semblava que tot serien problemes per al PP: una primera (i superficial) ullada a l'expedient posava en evidència que la corrupció era (i és) una cosa generalitzada en els regnes dels populars, que esguita les direccions regionals i que gairebé tots els càrrecs públics del PP van mentir descaradament en un moment o un altre.

Òbric parèntesi. Este sumari posa en evidència, també, que la dreta pot presumir de no conformar-se amb regals convencionals, perquè qui hòsties coneixia les marques Infiniti i Franck Muller abans d'este escàndol? Tanque parèntesi.

En qualsevol país normal este sumari haguera provocat dimissions en massa, suïcidis col·lectius i revoltes dels militants i simpatitzants populars contra els seus representants: per lladres, per corruptes i per horteres, però Mariano Rajoy ha decidit valencianitzar la politica espanyola i es dedica a dir coses tan valencianes com ara que cal 'cierto sentido de la indiferencia ante algunas cosas' en relació, imaginem, a les notícies que impliquen personatges com Ana Mato i Alejandro Agag i que afecten el PP de Galícia i de Lleó.

Així, Mariano ha de fer el paperot mentre els seus fan fugina (on està Federico Trillo, el cervell i arquitecte de la defensa judicial del PP? I Esteban González Pons, que no actualiza el seu perfil de Facebook des del 3 de setembre?), el deixen sol i l'obliguen a exportar la forma que tenen els populars valencians de fer front a les acusacions de corrupció.

València ja no només ofrén noves glòries a Espanya: ara també hem exportat la nostra forma d'entendre la política a la resta de la Confederació Ibèrica de Nacions.

Demencial.