Pàgines

dissabte, 10 d’octubre del 2009

A tota Costa

A partir d'enguany el 9 d'Octubre els valencians no només commemorarem la celebració de l'arribada d'un rei medieval a la ciutat de València (!), Sant Donís (!!) i, des de fa vint anys, l'aniversari de Canal 9 (!!!), sinó també el cessament de Ric Costa (!!!!), ja ecs!Secretari del PP al País Valencià.

Costa ha estat estes últimes setmanes l'actor més surrealista, estrambòtic i estrafolari de la surrealista, estrambòtica i estrafolària trama de corrupció que ja no esguita el PP, sinó que l'enfonsa en el fang més putrefacte, i des que es feu públic part del sumari que la investiga Costa ens ha regalat moments que defineixen a la perfecció com funciona la política valenciana i potser l'exemple més significatiu siga el fet que tot un Secretari General del PP demanara la mediació a un mafiós amb bigot per entrar al Govern autonòmic.

De bojos.

Durant la celebració del 9 d'Octubre els rumors i els mentiders més insolvents asseguraven la immediata destitució de Costa, contra la seua pròpia voluntat i la del Molt ecs!Honorable, forçada pel PP de Madrid i aventurada amb un ultimàtum per un Esteban Histriònic Pons que assegurava que la festa a València acabava a les quatre de la vesprada.

Per la meua part, i no només per portar la contrària al detestable i efectista Pons, vaig decidir iniciar la festa tot just després de dinar vora l'Albufera un allipebre amb el meu xurret i el desenvolupament d'una nit alcohòlica i toxicòmana em portà al cau d'uns camells i sospitosos habituals:

- ¿Quieres un tirito, Raúl? -em va oferir el camell, i abans de donar-me temps a contestar que sí, ja el tenia pintat sobre la caixa del devedé d'una pel·lícula de sèrie B mentre el camell es corregia: Vaya, siempre te llamo Raúl porque no recuerdo tu nombre.

- No te preocupes: Raúl está bien -vaig contestar perquè mai convé que un camell tinga més informació de la necessària, però m'ho vaig repensar un segon i vaig dir: aunque, mira, esta noche me gustaría llamarme Ric.


1 comentari:

  1. Però el pitjor de tot, és que les estadístiques encara els donen la majoria absoluta. Increible la "voluntat" del poble.

    Petons, maco.

    Entrellat

    ResponElimina