El president valent

Per la meua salut mental hauria de deixar de parlar de Camps, però l'últim vídeo protagonitzat pel Molt ecs!Honorable resulta massa temptador per deixar passar l'oportunitat de dir, encara que siga, unes poques paraules, i més si tenim en compte que la majoria dels blogs s'han pronunciat en el mateix sentit: sembla que ha generat unanimitat en la blogosfera valenciana progressista el suposat coratge del jove que increpà Camps al bell mig del carrer.

Per la meua part, i ja avance que celebre qualsevol humiliació pública que puga patir el nostre President, no puc estar més en desacord amb esta anàlisi, perquè este jove no fa una altra cosa que insultar Camps de forma gratuïta, sense acompanyar cap mena de raonament a les seues paraules i fugir de l'escena del crim quan el President li demanava i al mateix temps li oferia explicacions.

Però és que per molt que desitgem perdre de vista Camps, res del comportament del jove de pantalons de tela escocesa pot ser considerat com un acte de valentia o de coratge, perquè simplement se limita a insultar i a fugir, i això ho pot fer qualsevol.

Som molts, en canvi, els que pagaríem per trobar-nos un dia al carrer Quart amb el President i tindre l'oportunitat de preguntar-li allò que es nega a contestar sistemàticament a l'oposició parlamentària, als periodistes a les conferències de premsa que no convoca i a les entrevistes que no concedeix als mitjans de comunicació que no es limiten a llepar-li el cul.

Però és que el més destacable d'este incident no és la suposada valentia d'este xic anònim, sinó el cinisme i la poca vergonya de Camps, que semblava disposat a donar explicacions a un pobre dimoni i en canvi es burla contínuament del conjunt de la societat valenciana representada a Les Corts alhora que menysprea la premsa no addicta i manipula de forma miserable els mitjans de comunicació públics.

Perquè estic segur que als diputats Morera, Oltra o Luna els encantaria que Camps estiguera tan disposat a donar explicacions a Les Corts com les que semblava tindre amb este xic i que qualsevol periodista mínimament seriós donaria un dit de cada mà a canvi de trobar respostes a totes les preguntes que formulara lliurement en una entrevista no pactada.

Però clar, això només passaria si el País Valencià fóra un país normal, i el problema és que Camps s'encarrega cada dia de recordar-nos que és tot just el contrari.