Crisi matrimonial

Els procediments relacionats amb les crisis matrimonials (separacions, divorcis i aquells que tenen a vore amb la guarda i custòdia de fills menors) són moltes vegades els casos més complicats de portar perquè impliquen per al client un element subjectiu emocional difícil de controlar i de portar pel bon camí i que suposa, alhora, un desgast addicional per a l'advocat.

Òbric parèntesi. Com en qualsevol altre aspecte, hi ha excepcions: quan les parts en litigi tenen almenys dos dits de front i saben que no cal arribar a un judici perquè siga un jutge qui et diga quan pots visitar el teu fill o quants euros li has de donar mensualment en concepte d'aliments, portar un divorci dóna gust. Tanque parèntesi.

Estes últimes setmanes he hagut de fer-me càrrec de diferents procediments matrimonials que han depassat la meua paciència i la meua capacitat d'escoltar propostes destrellatades per part de persones que no són capaces d'entendre que de vegades la vida és desagradable, que les relacions no són eternes, que el seu punt final pot arribar en qualsevol moment i que martiritzar el teu advocat no és recomanable.

Òbric parèntesi. No, no m'he fet càrrec del divorci entre Elena de Borbó i Jaime de Marichalar. Tanque parèntesi.

Com a advocat i com a persona pots entendre la sensació de decepció i de desil·lusió que provoca una ruptura sentimental perquè al cap i a la fi es tracta d'un fracàs personal, però quan el client et diu que la situació ja era insostenible perquè 'mi marido prefiere salir con la bicicleta que estar conmigo' i te n'adones que tens davant teu una dona que estava gelosa d'un objecte velocípede, no pots fer una altra cosa que intentar divorciar-te, tu també, del teu client.

I en este cas no et quedarà, ni tan sols, una foto bonica.

Com les que fan els colombians Efeunodos en este cas per a Adalberto i Catalina.