Menorca is different

Salt a la cala En Brut, a Ciutadella

El cap de setmana ha vingut carregat de notícies sorprenents: l'FBI utilitzà una foto de Llamazares pel nou retrat de Bin Laden, Pilar Rubio presentarà el Mira quien baila a l'abocador incontrolat de Telecinco, el PP guanyaria hui les eleccions a la Nació Andalusa i el contestat i discutit bisbe Munilla ha gossat a comparar la situació de crisi humanitària de Port-au-Prince amb la situació de pecat generalitzat en què viu immersa la Confederació Ibèrica de Nacions.

Quasi res porta el diari.

Malgrat això (tot això!), hi ha una notícia que ens ha sorprés més encara: un milionari menorquí ha deixat la seua herència (calculada segons alguns mitjans en 30 milions d'euros) a alguns membres de la família reial espanyola. En concret, una part serà perquè els prínceps d'Astúries creen i gestionen una fundació i l'altra a dividir entre els huit néts dels actuals monarques ibèrics.

La notícia de l'empresari menorquí que ha tingut esta brillant idea ha generat centenars de comentaris a les pàgines web dels principals diaris i la majoria coincideixen a criticar els prínceps per haver estat nomenats hereus i a demanar que tots estos milions siguen donats per ajudar a les víctimes del terratrèmol d'Haití. De fet, ja és possible trobar a Facebook set pàgines pronunciant-se en este sentit.

A mi personalment no em preocupa gens com acabaran els immobles, els actius financers i els estalvis que este home donà tan alegrement i, per una vegada, crec que no es pot fer cap retret als prínceps perquè, senzillament, ens trobem davant una situació en la qual ells no han tingut res a veure.

Sí que em costa entendre, en canvi, què hòsties passava pel cap d'este ciutadellenc quan decidí atorgar testament i per què va decidir que els prínceps i els néts dels Borbons eren mereixedors de la seua herència, potser la més important de tota Menorca.

Potser no tenia ningú més proper? Potser no l'estimava ni el gos? Potser volia assegurar-se que un cop mort se'n parlaria d'ell i de la seua riquesa? Potser estava retardat? Potser el fet d'haver-se criat a una illa tan menuda havia afectat la seua capacitat volitiva? Potser... poden ser moltes coses, la veritat.

Siga com siga estarem atents a quina és la pròxima jugada de la família reial i si els prínceps decideixen acceptar o no la seua part de l'herència, perquè el que és clar és que part que pertoca a Felipe Juan Froilán de Todos los Santos i els seus cosinets quedarà sota tutela fins que siguen majors d'edat.

Esta segona part del cabal hereditari, la que correspon als infants, és, de tot plegat, la més raonable, ja que quin sentit haguera tingut destinar tots eixos diners, per exemple, a becar els estudis universitaris de tots els joves menorquins quan pots ajudar a que estos huit xiquets/paràsits puguen garantir-se un nivell de vida encara més alt?

Almenys sabem que les Illes recaptaran el 68% de l'herència gràcies al benvolgut Impost de Successions. Ara només cal vigilar de prop la Maria Antònia Munar perquè no toque ni un euro.