Un animal de cabells llargs i idees curtes

Fa temps que comprar la premsa al quiosc esdevingué una vertadera pèrdua de temps, perquè a la baixada sistemàtica de la qualitat informativa de la majoria dels diaris (en el cas dels diaris valencians esta baixada és imperceptible perquè la nostra premsa no podia ser més lamentable del que ja ho és) cal sumar com a factor determinant la immediatesa que ofereix Internet i l'aparició dels canals d'informació 24 hores a la TDT.

A Internet trobem la informació gairebé just en el mateix moment en què es produeix i de forma gratuïta, per la qual cosa deixar de comprar la premsa impresa no només permet estalviar unes quantes tones de paper, sinó, sinó també un bon grapat d'euros. Per si fóra poc, llegir la premsa a través d'Internet et permet accedir a les delicioses i delirants notícies que ofereix la caverna sense haver de contribuir econòmicament perquè continuen fent-ho. Així, es dóna la paradoxa que llegim més premsa que mai (fins i tot aquella que ens repugna), però sense contribuir-hi econòmicament.

Per la meua part, només compre El País els diumenges i Público el cap de setmana, però perquè regalen coses: el terrible suplement El País Semanal en el cas del diari de Prisa i pel que fa a Público algunes col·leccions que no estan malament, com la Biblioteca Pensamiento Crítico que inclou obres de Wilde, Allende o Hobsbawm i que fa un parell de dissabtes ens regalà Los dolores del mundo, un compendi d'aforismes de Schopenhauer ordenats per temes com ara Desilusiones, La moral o Egoísmo.

Però, sense cap mena de dubte, el capítol més divertit és el que recull l'ideari del filòsof alemany en relació a la dona, a la qual defineix com 'un animal de cabellos largos y de ideas cortas'.

Schopenhauer parteix de la idea següent "merced a nuestra organización social, tremendamente absurda, [la dona] comparte el título y la posición del hombre. Esto excita encarnizadamente sus ambiciones. Su dominio y el tono impuesto por ellas corrompen la sociedad moderna" per afirmar, tan tranquil·lament, que "es la mujer un animal al que es necesario pegar, alimentar bien y encerrar. Deberían tan sólo de ocuparse de su casa. Debería alimentárselas bien, pero no habría que permitírles mezclarse en sociedad. Y si bien deberían ser instruídas en religión, deberían ignorar la poesía y la política y no leer más libros que de oraciones y cocina".

Este manual de com criar a la dona, el justifica el filòsof amb una curiosa teoria que diu que "durante toda su vida las mujeres son como niños. En las mujeres la razón llega a su completo desarrollo a los dieciocho años, mientras que en el hombre no ocurre esto hasta los veintiocho. No tiene, pues, la mujer, una razón de más de dieciocho años".

Busca qui t'ha pegat!

Seria fàcil exculpar l'opinió de Schopenhauer sobre les dones pel context històric, però no és necessari, perquè un paràgraf explica perfectament que estes paraules només naixen del ressentiment: "las mujeres carecen de cuaquier sentimiento de justicia, porque al privarlas la naturaleza de fuerza, les dio, en cambio, el engaño para protegerse. (...). Las más listas como las más tontas saben ser disimuladas, y es casi imposible encontrar una mujer verídica y sincera. Derivan de la falsedad, la infidelidad, la traición, la ingratitud".

El benvolgut Arthur estava molt, però que molt, mal follat.