Una nova derrota

Totes les religions aprofiten la necessitat humana de transcendència per portar l'únic ésser racional que habita este Planeta cap a la més malaltissa de les irracionalitats, bé siga aquella que diu que menjar porc és pecat o aquella altra que estableix com a dogma indiscutible (perdó per la reiteració innecessària) que un colom pot prenyar una verge, a canvi de prometre la vida eterna.

Com si no en tinguérem prou amb la que patim ací.

Els plantejaments religiosos necessiten de la ignorància per estendre's i de la por per arrelar, per la qual cosa la ciència, el progrés i, sobretot, la llibertat i la individualitat humana són els únics que poden lliurar una societat de la llosa que suposa la religió. En el nostre cas, ens toca patir els excessos i la intromissió diària del catolicisme, una de les religions més restrictives de drets i llibertats, juntament amb l'islam.

La catòlica és una secta vinculada al poder (a quin punt d'esplendor ha arribat de la mà de les més ferotges dictadures i d'altres temps foscos de la història!), que fomenta la intransigència, la superstició i l'odi contra el que és diferent, i tot i que el seu estat actual puga semblar putrefacte, vivim envoltats d'un exèrcit actiu de cristians ortodoxos que es creuen obligats a dir-nos com hem de viure la nostra vida, que no tenen mirament a l'hora de dir-nos què podem i què no podem fer i que viuen convençuts que els cristians són els inventors de les virtuts, com si les mateixes, de la mateixa forma que els vicis, no foren innats a la natura humana.

L'últim exemple d'este caràcter expansiu i de la intromissió dels cristians en l'esfera pública i privada de la societat ha tingut lloc a Granada, amb motiu d'una exposició de fotografies de Fernando Bayona, la qual ha estat qualificada de 'blasfema' per la caverna més intransigent, reaccionària i fanàtica i cancel·lada pels organitzadors.

El més preocupant no és que la Universitat de Granada haja decidit realitzar una mostra amb el treball d'un fotògraf regular i por original (la seua obra no és res de l'altre món), però sí que haja cedit al xantatge i a la pressió dels sectors més ultres de la caverna, perquè es tracta d'una nova derrota de la societat plural i laica davant el fanatisme i la superstició analfabeta dels cristians.

Al remat no ens quedarà un altre remei que blasfemar. En veu baixeta, això sí.

***

La imatge és una versió particular del petó de Judes. La col·lecció completa ací.

I una reflexió de Pat Condell