Tota la gent que conec que ha visitat la capital d'Holanda conta les mateixes històries: que si fumà tanta herba que isqué del coffee shop tan drogat que acabà fent l'ànec a un canal, que tot i visitar la ciutat amb la seua parella la promiscuïtat que se respira pels carrers els incità a fer un trio amb un desconegut, que a l'aeroport pogué introduir bolets al·lucinògens fent-los passar per tulipes o que van tindre un accident després de llogar una bicicleta perquè no estaven acostumats a la velocitat dels ciclistes nadius (i molt menys a pedalar fumats).
Amsterdam és, sense cap mena de dubte, una de les ciutats europees amb més tòpics, i la destinació preferida per als viatges de final de curs dels instituts públics: la droga és legal, les putes mostren el gènere als aparadors i el museu de Van Gogh fa les delícies d'aquells que creuen que perquè saben reconéixer una obra del tarat holandés ja són experts en art.
Òbric parèntesi. Són incomptables les habitacions d'adolescents decorades amb una reproducció de La nit estrellada. Tanque parèntesi.
Hui, però, Holanda ha esdevingut un país de pandereta que barreja l'augment electoral dels partits radicals i xenòfobs amb la normalització de determinades revolucions socials, algunes a tindre en compte, com ara la regulació de l'eutanàsia, i unes altres seriosament qüestionables, com la legalització del consum de drogues o de la prostitució.
No obstant això, demà marxaré a Amsterdam per passar-hi un cap de setmana que s'allargarà fins dimarts, i este viatge no podia haver-me pillat amb el pas més canviat: fa anys (molts anys) que no em fume un canut, tinc una relació estable, no he pensat ni per un moment en la possibilitat de passejar en bicicleta a zero graus per la vora d'un canal (una séquia en valencià), fa temps que vaig considerar Van Gogh un autor prou menor i no tinc cap intenció d'exercir cap dels drets que la legislació holandesa reconeix als ciutadans: ni pense eutanasiar-me ni dedicar-me a la prostitució.
Però, i sobretot, este viatge a Amsterdam em pilla amb el pas canviat perquè el faré amb ma mare.
Ben pensat, potser sí que necessitaré visitar algun coffee shop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada